Pàgines

diumenge, d’octubre 30, 2005

Singles | Adolescents | PSC | Cacciari | Mas

De la premsa d'avui, destacaria el tema de debat que ha elegit avui La Vanguardia; els "singles" (aparellat ambl'increment de "famílies monoparentals", com diuen els políticament correctes), un fenomen que ha crescut espectacularment al nostre país, situant-se al 20% del conjunt de la població espanyola (els països nòrdics, però, són encara molt lluny) i que genera una sèrie de reflexions sobre la família. Hi escriuen, entre d'altres, el mataroní Lluís Flaquer, un veritable expert en el comportament familiar. Al seu suplement Revista hi ha un altre reportatge "sociològic" sobre l'omnipresència de les tecnologies de la comunicació entre els adolescents, presents en la majoria de les seves activitats, tema amb el que m'he referit de passada als darrers posts. L'article avala la tesi que no és l'aïllament, el que provoca, sinó una nova manera de relacionar-se, però que convé estar atents als riscos inherents: poc exercici físic, dependències, accés fàcil a continguts perillosos, econòmics... I fa algunes recomanacions molt interessants.
:
També recomanaria el reportatge de l'Enric Company a El País, en el que es descriu molt bé el moment que viu el PSC, especialment en la seva posició central en el debat del nou Estatut en què estem immersos. (Foto: Susanna Sáez). Penso que l'estabilitat actual i la mili del Partit, i els anys que fa que parlem de federalisme, són també un factor decissiu per passar aquesta tempesta amb èxit. A continuació, hi ha una interessantíssima entrevista a Massimo Cacciari, filòsof i alcalde de Venècia, qui s'apunta a un diàleg entre el món catòlic i l'esquerra, a més d'altres interessants consideracions, algunes tendents a buscar el vot moderat.
:
Per últim, feu una ullada al darrer article quinzenal de Manuel Mas a capgros.com, a rel del debat parlamentari en comissió del fneomen de la deslocalització. Molt interessant.

2 comentaris:

  1. Ramon, l'article del País no es de l'Enric Juliana, corresponsal a Madrid de la Vanguardia, sinó d'Enric Company, pare d'un company meu de classe.

    ResponElimina
  2. Joan,
    Ja ho he esmenat. M'adono que començo a fer catúfols amb aquests 'lapsus'... Gràcies!

    ResponElimina