Sopar | Consell | Companys

Sopar del PSC

:
La intensíssima setmana tenia ahir un punt important: el sopar d'inici del curs del PSC de Mataró, a la seu de la Germandat "La Armonía", on em va tocar de fer de "conductor" (com si una gala d'Operación Triunfo es tractés) en tant que Primer Secretari. En parla en Javier Naya. Hores abans, presentàvem un llibre (vegeu foto, en el moment en que parlava el responsable de l'edició del llibre, Josep Puig, acompanyat per Juan Ramón Morante, un dels glossats, i Montse López, Secretària d'Organització del PSC de Mataró) que recollia unes breus glosses de les dues persones que hi vam homenatjar, Lucas Lara i Ramón Limón (en pau descansi) i unes quantes més d'altres companys i companyes que hem anat recordant cada inici de curs. Un dia d'aquests ho publicarem a internet i ja us ho faré saber. Com que estic un pèl cansat, no tinc temps de parlar-ne, però se m'acumulen moltes sensacions: una organització impecable, uns comensals fantàstics, la sensació que som un gran partit i que no hem de tenir vergonya en reconèixer-ho, la necessitat de reivindicar la memòria històrica de la nostra tradició política (nosaltres, que som el Partit amb més anys de Mataró i que no estem mai per històries), les paraules de Remigi, la mirada de la Mary, més paraules del propi Lucas, de Sara, de Joan Antoni i de Pepe, els nous afiliats i afiliades als quals vam rebre celebrant el seu compromís, el bon rotllo entre el PSC i la societat civil, els exemples de persones que hi havia allà assegudes, veure que el Partit és molta gent, molea activitat, i que tothom és imprescindible justament perquè les coses no depenen d'un o d'uns quants, l'entusiasme que posem per seguir treballant moltes hores per fer avançar valors que portem molt endins i per milorar les condicions de la gent, especialment de la més senzilla. Vam sopar, vam arengar, se'ns va posar la pell de gallina, vam riure, vam veure ballar. I vam carregar energia. Aparteu les criatures.

:

Consell Nacional

:

I de bon matí, cap a Barcelona, on s'ha celebrat el Consell Nacional del PSC, amb certa expectació. Especialment per avaluar el que em sembla un capítol més de l'enorme responsabilitat que vam adquirir els socialistes a partir de l'assumpció, per par de Maragall, de la Presidència de la Generalitat. Hem de fer moltes coses, hem de complir les transformacions que tants anys havíem somniat que volíem pel país, especialment per a la millora de les condicions de la població, per avançar en les polítiques socials que 23 anys de govern conservador feien clamar a crits. El mateix vertigen que segurament molts teníem en el moment aquell, el tenim en aquesta nova etapa per a l'aprovació d'un nou Estatut, justament el que ens ha de permetre avançar en aquests canvis que us deia. Que ningú no s'enganyi: és per aquest motiu que els socialistes hem apostat per un nou Estatut. Aquesta sensació ho és perquè, sense ser gens senzill, el procés de diàleg i acord al si del Congrés dels Diputats es fa en un marc immillorable per l'avanç en l'autogovern de Catalunya. O ara o mai.

:

En aquest context doncs, s'han produït el gruix de les intervencions, conscients de la responsabilitats, confiats en els passos a seguir que, com deia, no són gens senzills (i no parlo pel PSOE, bàsicament), i confiats també en l'equip que avui ha obtingut un suport sense fisures. També això ha de ser una "operació tromf".

:

Podeu seguir un tall de veu de Maragall i un altre de Montilla, i també el text del discurs d'aquest darrer.

:

Companys

:

I a la tarda, els partits i algunes entitats, a més de l'Ajuntament, hem homenatjat el president Lluís Companys, quan s'esdevé el 65 aniversari del seu afusellament. Ho hem fet davant un monòlit (els "peus" del qual van fer amics meus) que hi ha a l'avinguda que porta el seu nom a Mataró. Aquí teniu el cartell que hem editat des del PSC per aquesta efemèride. El president dels treballadors, el president d'esquerres i catalanista, va saber que aquestes dues condicions significaven implicar-se activament pel govern i el progrés d'Espanya. Que una Espanya millor era bàsica per una Catalunya millor. Un camí trencat abruptament, i sanguinàriament, pels règims nazi i franquista, i que avui, si tots volem, podem recuperar. Serà el millor homenatge a la seva memòria.