Aquest mar, tantes vegades camp de batalla com esguard d'esperances, tant sovint gran cementiri d'aventurers, guerrers i desemparats com intercanvi de mercaderies, coneixement, bellesa i llibertat. Sempre l'èpica d'Ulisses, la teoria del retorn fecund ple d'amenaces i oportunitats (de l'Odissea al DAFO).:
Avui, a les seves ribes geuen cossos expulsats a l'arena o destrossats per les bombes, al costat d'altres cossos estimant-se o prenent el sol. El turisme i el terrorisme. De bat a bat del mar, però també a vegades en els estrets, abans tan estratègics, diferències insofribles de Producte Interior Brut o de llibertats democràtiques i drets humans. Des de les seves balconades, les tres interpretacions del Llibre, del mateix Llibre, del mateix Déu, del mateix profeta Abraham, transporten massa història. I no sembla que ni el relativisme que havíem conegut de Roma, ni el laïcisme jacobinista de Napoleó fins ara, la taula rasa de la història, la lleugeresa del ser, en sigui la solució.
:
Però tenir tenir, tenim el que tenim. Apostar per la contingència vol dir començar justament per on som ara amb la molta o poca intel·ligència que tinguem, amb el pa i els canons de cadascú.
:
Aquest darrer és el sentit de la Conferència Euromediterrània de fa deu anys i la que se celebrarà a partir de demà (de Felipe a Zapatero, ves per on) i de les seves activitats paral·leles d'encontre de líders d'aquest tros de món. A Barcelona, novament.
:
ARTICLES
- Catalunya acull la desena Cimera Euromediterrània, nota de premsa de la Generalitat de Catalunya
- Alcaldes europeus debaten a Barcelona les necessitats de les urbs mediterrànies, notícia d'Europa Press
- «El Mediterrani, regió de pau, desenvolupament i cohesió», editorial d' El Punt.
- Guia “BARCELONA + 10. El Procés Euromediterrani”, llibret editat pel Grup Socialista al Parlament Europeu.
- "Barcelona, 10 anys després" article de Josep Borrell (President del Parlament Europeu) a El Periódico.
- La pau al Mediterrani, post de Jaume Curbet.
Al presidente de Gobierno español le sucede lo que a algunos cineastas, que no paran de criticar y condenar el cine americano, pero que se mueren por que les otorguen un Oscar.
ResponEliminahttp://www.gees.org/articulo/1895/
Mireu si és sectari en Salicrú q utilitza el sistema de CENSURA de comentaris en el seu bloG.. i no bloC... kin comissari polític disfressat de periodista!!!!
ResponEliminaEl PP ha de demanar perdó a Catalunya pels insults de l'Acebes.
ResponEliminaPassa-ho
Mr. Kristol,
ResponEliminaQuin és el millor aliat, el que et diu que sí a tot o el que et diu que t'equivoques quan erres?
Anònim (1),
Què cony saps tu, que no tens el que s'ha de tenir per donar la cara? No li arribes ni a la sola de la sabata, covard.
El tema Ramon, es q no van errar... per molt q els media tradicionals de casa només parlin de desastre... ningú s'enrecorda q els iraquians ja no viuen una dictadura, q ens hem tret de sobre un personatge q a la llarga hagués donat grans mals de cap a la resta del món, i tampoc ens enrecordem q els kurds estan molt agraïts de la intervenció... aki continuen dient q tot va ser per el petroli...kina ignorància.. abans del petroli..una de les raons q van forçar la intervenció, molt abans q el petroli, fou la seguretat i integritat de l'amenaçat poble d'Israel.. o ki són els neoconsevadors q van assessorar a Bush?? Ramon, a més de la demagògia barata dels políticament correcte i dels papanates... tenim molts ignorants
ResponEliminaMr. Kristol,
ResponEliminaSí, jo sóc bastant ignorant, tens raó. I tens raó que Saddam és injustificable. Només hi veig dos problemes. Un, que la intervenció es va fer sense el concurs de la comunitat internacional ni l'aval de l'ONU (nom com en la Guerra del Golf, on Occident comptava amb nombrosos aliats, entre ells els àrabs), i amb mentides manifestes (les famoses armes de destrucció massiva). I el segon, diem-ne, de càlcul: el nombre de morts de la postguerra és impresentable.
Mr Kristol
ResponEliminaEstic fent gestions per adoptar un nen iraquià que actualment viu a Pakistan, gràcies a la intermediació d'una ONG. Aquest nen no té cames. Segons l'ONG el metge que li va amputar (sense anestèsia) es va desmaiar. En tota la teva estúpida vida, acomodada en el teu despatx i teclejant xorrades per Internet, viuràs la tarda d'horror, de mal físic, de terror i d'angúnia que va viure l'Ahmed.
Els seus pares estan morts. Ell no podrà mai més jugar a futbol, la seva passió. L'assistent càntabra que el cuida em diu que porta dos anys explicant que no té forces per viure, que vol morir.
Per favor, tu que tens les coses tan clares, tu que tens totesles respostes, tu que ets sents tan orgullós d'aquesta guerra, per favor, explica-li quan arribi a l'Ahmed. Jo no tinc paraules.
En cap moment he dit q stigui orgullos d'akesta ni de cap. Senzillament apunto alguns, només alguns arguments per la intervenció militar. I quan parlem de guerra, d'acció bèl.lica ja sabem en q ens exposem, em refereixo al testimoni q ens aporta l'anònim. Però una pregunta: les ferides van ser d'un atac americà, o d'un dels innombrables atemptats terroristes. Segon, tot i lamentan profundament el patiment del petit, podem fer una valoració de tota la situació d'un país, inmers en una situació de despotisme criminal per part de Saddam, per el testimoni d'una persona. És una pregunta... i repeteixo.. amb tots els meus respectes. Una cosa més, podeu veure tot el que fa l'exèrcit americà a nivell mèdic, social i de millores del país en diverses webs... no només han tirat bombes contra criminals...
ResponElimina... ha!!! i Ramon, el nombre de morts de la postguerra no són d'atacs militars americans.. tots els inocents morts són obra dels terroristes... o algú es pensava q seria bufar i fer ampolles... va ser fàcil enderrocar el règim i les seves estructures, però quedava la resposta del terrorisme islàmic internacional, ara retrobat en missió a l'Iraq, i tots akells ximples nostàlgics de Saddam... i el tema de les WMD no fou tant mentida... consulta moltes dades q són a la xarxa... sobretot la 11/9 Commission... feta també per el partit demòcrata.
ResponElimina... i per últim (m'estic fent pasat), si akesta guerra hagués estat autoritzada per l'ONU, serien justificades les ferides d'aquest jove?? No siguem hipòcrites... a l'Afganistan segur q també han caigut persones innocents (i de segur q la majoria a mans de terroristes) i a l'Afganistan hi són les nostres guerreres tropes, amb el suport de Pepe Bono i ZP. Saps quina és la diferència Ramon..: la de l'Iraq no va ser una guerra per el petroli..tot el contrari.. els que NO volien la guerra (França, Alemanya i Rússia) no la volien precisament per el petroli... volien mantenir els seus "deals" abans de donar un cop de mà als iraquians, i de pas, digue-m'ho clar, a tota la comunitat occidental i repeteixo, a Israel.
ResponEliminaMr. Kristol,
ResponEliminaBé, quan deia que no s'havien calculat bé les conseqüències, entre d'altres coses, penso amb la capacitat destructiva dels grups que resten fent accions terroistes. I quan deia que no hi havia armes de destrucció massiva dic justament el que han conclòs tots plegats.
En tot cas, jo sóc més aviat aliadòfil i crec en l'eix transatlàntic. De veres que m'estimo estar sempre de la banda dels Estatut Units i d'Occident... però això no treu que quan les coses no es fan bé,es digui. De fet, aquesta és la base dels valors occidentals que m'agradaria defensar conjuntament.