Habitatge | Odi

El Pla d'Habitatge a la tele

:

He estat mirant de tant en tant el debat de Televisió de Mataró sobre el Pla d'Habitatge de Mataró i, segurament, el més important deu ser el clima de consens i d'expectació que hi havia entre els contertulians, tant del Govern com de l'oposició. Una mica en la línia del que va apareixent en el debat que s'està mantenint aquests dies al si de diferents consells de participació ciutadana que té l'Ajuntament. És un Pla complet, plenament integrat a les nove soportunitats polítiques que ofereixen els nous governs català i espanyol. També m'ha semblat molt adequat el to pedagògic dels membres del Govern que hi intervenien, amb la idea d'incidir damunt les causes si volem esmorteir i, a la llarga, invertir-ne, les conseqüències.

:

L'odi és una malaltia mental

:

Un article d'ahir dimecres a El País, signat pel professor Albert J. Jovell, apuntava una perspectiva molt interessant, alhora que inèdita, sobre l'aparició explícita de l'odi com a agent actiu de la nostra història més recent, des del fonament dels atacs terroristes massius al voltant d'Al-Qaeda, fina als episodis de violència domèstica, passant -diria jo- per aquest carreró absurd de la "crispació" o les lluites violentes dels barris marginals francesos. Després d'analitzar l'odi com a factor de socialització, o com element clau en aquest procés pel qual ha de passar tothom, repassa el creixement de l'odi entre les pautes culturals que acusen el relativisme moral. Diu coses tan originals com considerar Buscando a Nemo una pel·lícula no recomanable per nens. En fi, la seva tesi és que cal tractar l'odi com una malaltia mental.

:

M'agrada que, a més de l'anàlisi sociològica o econòmica (aquesta darrera presa de força prejudicis marxistes o liberals), a més de buscar les causes polítiques en tots els seus nivells, cerquem dins les persones aquelles motivacions que menen a la violència. A parer meu, potser s'escora massa a un altre dels tòpics predominants: la medicalització dels problemes moderns i l'excessiva confiança en el mètode científic (o en les pastilles) per resoldre problemes complexos que afecten l'ànima (o l'ànim). D'aquests que encara creuen que l'amor és només física i química. Com les bruixes i els alquimistes. Però, vaja, val la pena llegir-se'l. Acaba així:

:

"Desde una perspectiva de salud pública, aparte de la intervención escolar, una buena estrategia de educación sanitaria para prevenir el odio y sus consecuencias en la sociedad española sería la sanción de la mentira y de las acusaciones o rumores infundados. La excesiva permisividad con la que se toleran y se consienten la mentira y el voceo en nuestra sociedad, así como la aceptación acrítica de opiniones y eslóganes que carecen de argumentación, contribuyen a retroalimentar conductas basadas en el odio. Y si el odio ha de ser un problema, debería serlo para el que odia, no para el o los odiados."