Valors | TDT | Articles | Blocs

Valors
:

A principis del mes d'octubre, el president de l’associació de la revista Valors, Jordi Cussó, va signar un conveni amb la Delegació de Pastoral Universitària de l’Arquebisbat de Barcelona pel qual a partir del número d'aquest novembre es repartiran mil exemplars més de la revista a les universitats de Barcelona i a tot un mailing de persones que hi poden estar interessades, així durant tres mesos. Després, ja veurem. Això significa un pas importantíssim per aquesta revista que alguns molt modestament contribuïm a fer. D'altres, especialment la Maria Coll i en Joan Salicrú, que s'ho curren moltíssim, ho haurien de rebre com una mena de premi merescudíssim. Tota aquesta operació és una idea de Francesc Grané, del que ja he parlat alguna vegada, que ha passat a engruixir el grup de col·laboradors fixes de la revista.
:

TDT
:

Ahir, l'Alcalde de Mataró va expressar la seva inquietud respecte a la dotació de dos canals públics de TDT al Maresme, com es preveu al mapa presentat pel Govern català. Per vàries raons. Si realment volem que sigui eficaç, si els municipis de la comarca -i els seus ciutadans en exercici dels seus drets- volem pintar alguna cosa en el món de la comunicació interactiva que és a punt de venir (o és que ens hem de limitar a "nominar" al Gran Hermano?), millor que unim esforços enlloc de dividir-los i, per tant, incrementar-los. Aquesta és la idea, tal i com avui ha expressat el PSC del Maresme a través d'un comunicat. Només demanem una mica de seny. (Foto: Un moment de la reunió d'ahir on l'Alcalde va xpressar la seva opinió, de Sergio Ruiz)

:

Els del PP encara no se n'han assabentat. Suposo que, com que són conservadors, no els deu entrar al magí que el món de la televisió canviarà radicalment. I que les televisions localshauran de tancar. Per no deixar exclusivament al mercat el món de la televisió digital (insisteixo, amb moltes més prestacions de comunicació, d'immediatesa i de proximitat) i per evitar que les referències locals desapareixin de les pantalles, el paper del sector públic local és essencial. I també el d'experiències independents com la de Televisió de Mataró, patrimoni que no podem deixar de banda en aquest moment de transició. No, no ho volen, aquests. I tampoc cap ràdio ni cap butlletí (excepte on governen, és clar, on són capaços de muntar una televisió il·legal, com La Otra, de Madrid), no fos cas que la gent estigués més informada, més comunicada i, ves per on, trobessin que poden formar-se un criteri propi. Més enllà del que el mercat ofreix.

:
Més articles i Pressupost de la Generalitat
:

Amat pare i fill fan interessants reflexions respecte als fets de França. A rel d'això, com deia l'altre dia, la màxima maragalliana d'"escoles dignes i barris segurs" s'imposa com a mètode preventiu a casa nostra. Així ho recorda avui Miquel Iceta a l'ABC. I tot el Pressupost de la Generalitat per 2006, presentat avui pel conseller Castells (a la foto), traspua la necessitat d'invertir més en educació, en l'atenció sanitària i social, en la reforma dels barris, en l'accés a l'habitatge. Tot, sense increment de la pressió fiscal, amb polítiques de sanejament que permetin un increment de la despesa en qustes àrees sense afectar la sostenibilitat dels comptes públics, sinó tot el contrari, com també Iceta recorda avui a Expansión.

:
Més blocs, més joves, més socialistes
:
En fi, que ja us dic que no para, al febre. Els companys de la JSC, especialment, hi han caigut de ple. Fa pocs dies, obria bloc en Víctor Martínez, de Dosrius, que té la gentilesa de citar-me. I avui, en Xesco Gomar, Primer Secretari de la JSC de Mataró, amb qui hem compartit moments dolços i de no tan dolços. Tots dos són molt bons tios. (Hi ha qui diu, a més, que són tios bons, però jo avui he deixat la meva part femenina de vacances). Fora conyes, aquest fenomen, el dels blocs, que no entenc ni jo, és el motiu d'un dels films de la Mostra de Cinema de Mataró. És una pel·lícula coreana (My sassy girl, vegeu foto), que fan dissabte a la nit al Teatre Monumental. La Judith em matarà si no la recomano vivament (bo i que jo mateix no hi podré assistir).