Com un ocell, parat al mig del vol,detura el temps, així la Majestat,
entre la creu i la terra parat,
del meu cos mort fa permanent el dol.
:
No cal plorar, porto segles així,
tancats els ulls, mentre tants van morint,
ploreu per ells, que terra on plou sovint
fa més saó, mes no ploreu per mi.
:
Passeu davant, sóc sempre l'últim mort,
mes no em ploreu, que vaig ressuscitar.
Si a mig Aran us pareu a mirar
no em planyeu pas, que la nau és al port.
:
Parat al temps, arbre d'art adormit,
al meu mirall, freda ja la ferida,
més que la mort podeu veure-hi la vida,
dia que neix ben al fons de la nit.
Llorenç Gomis, "L'últim mort", a Sons i sonets, Ed. 62, Barcelona, 1984 , p. 82. Foto: La Vanguardia.Glossa de Joan Salicrú
Ramon, per quan està previst que s'organitizi la feria de abril, suposo que en Josep Maria Sala ja ho deu tenir tot apamat amb el seu estimat García Prieto. Era perquè un dia d'aquests deu està prevista la presentació del llibre "els altres andalusos" a Mataró:
ResponEliminahttp://altresandalusos.org/wordpress/?page_id=2
Em sembla molt bé que s'organitzin fires i presentacions de llibres en un país plural com Catalunya.
ResponEliminaI què et sembla que l'impresentable d'en García Prieto prohibís l'entrada del conseller Pujals a la Feria de abril l'any 98 pel seu pretès desacord amb la llei de política lingüística?
ResponEliminaDesprés es va augmentar la subvenció a la FECAC i tots contents. Quina vergonya tots plegats.
No em va semblar bé, és clar. Però no ho vinculara a cap subvenció, francament.
ResponEliminaCreus que algú de prohibir l'entrada a la fira com si fos casa seva a autoritats representatives de tots els ciutadans mereix una subvenció pública?
ResponEliminaDiria que aquest malentès es va resoldre aleshores.
ResponEliminaEntenc el teu pudor a l'hora d'entrar-hi, el teu partit i CiU(els dos partits que es van repartir el caciquisme als casals andalusos) té molt a amagar en aquest assumpte.
ResponEliminaEt sembla racional i/o lògic no deixar entrar un legítim representant del poble a una fira pública pagada pel mateix conseller (que el senyor García tractava com si de casa seva es tractés) perquè no estàs d'acord en una llei elaborada pels reprsentants del poble?
Què ho va fer que el senyor García entrés finalment en raó i s'aprovés la llei en qüestió?
Les meves opinions són extretes del llibre ELS ALTRES ANDALUSOS, on Lluís Cabrera explica que s'ha reunit amb diversos reprsentants del PSC però que ha estat impossible fer-vos entrar en raó.
Pedro
ResponEliminaBé, jo no m'hi he entrevistat mai, no sé. Però una cosa és "fer entrrar en raó" i l'altra combregar amb tot el que dius. respecte a l'actuació citada, ja t'he dit el que em pensava. I respecte a les entitats andaluses, t'he de dir que els tinc força estima i respecte. I sé que no tolerarien cap "caciquisme", com tu dius.
No és caciquil cobrar comissió per totes les parades i els seus beneficis? No és caciquil manipular dades per dir que 3 milions de persones (mig Catalunya!) han passat en un cap de setmana per la fira?
ResponEliminaNo
ResponElimina