De Cusachs a Lloret

Cusachs i el civisme
:

L'historiador i articulista Manuel Cusachs escriu avui al digital capgros.com un interessant article sobre la necessitat de la regulació de les activitats incíviques i de llur posterior sanció. En ell mostra la incomprensió a les crítiques que, fonamentalment, ha rebut l'Ordenança de Barcelona i s'inscriu en la vinculació entre drets i deures que fa dies que estem insistint uns quants. Aprofitant el tema voldria dir que la reducció que sovint es fa sobre els possibles damnificats de l'ordenança (persones marginals) és clarament falsa. De l'experiència que porto signant decrets d'imposició de sancions poer civisme, m'atreviria a dir que la característica social respon ben poques vegades a aquest perfil. I és que l'incivisme, com a conseqüència del que deia l'altre dia Argullol, és sovint cosa justament del contrari. Les víctimes de no aplicar normes així són sovint les persones amb menys recursos.

:

L'Estatut avança malgrat el Tejeréndum

:

Constituïda la comissió Constitucional del Congrés de Diputats, la ponència avança amb pas ferm cap a un gran Estatut d’Autonomia de Catalunya, així que ja ha a començat a donar els primers fruits, i ja s’ha pactat el Títol Preliminar de l’Estatut i tot el referent a Drets i Deures. Tots aquells que pensaven que la ponència seria un fracàs i que les baralles serien constants s’han equivocat una vegada més i dins d’una discussió sensata i serena s’està aconseguint consensuar un gran text estatutari per a Catalunya.
:
Per altra banda, la constitució de la Comissió Constitucional del Congrés només va servir per ratificar que el PP ha perdut els papers, i que és l’únic que vol utilitzar l’Estatut de Catalunya com a eina de desgast del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero i no per millorar el sistema territorial d’Espanya. L’única obsessió del PP en referència a l’Estatut és utilitzar el procés com a eina per a la recuperació del poder, encara que hagi d’utilitzar mètodes de dubtosa moralitat, per no dir, constitucionalitat, com el referèndum a tota Espanya, que ha aconseguit Mariano Rajoy és tenir com a fidel seguidor del seu ideari a Antonio Tejero, el del 23-F. Tejero, sí, el de Lloret, no.