El món serpentejarà davant teu

Zürau a l'època de Kafka

Civisme vs. Capitalisme

:

Avui, a El País, Rafael Argullol dóna pistes molt cerceres, crec jo, sobre el problema de fons del que ha vingut a ser l'incivisme i del que ja he parlat moltes vegades. En primer lloc, vincula el feixisme amb la idea de la possessió immediata de les coses ("la vida entendida como un botín de guerra que hay que tomar inmediatamente por un derecho de conquista. Que nadie nos has concedido") i el vincula amb l'exhibicionisme sense escrúpols del capitalisme i de la cobdícia. En segon lloc, ho vincula a un actitud moral, i no tan sols centrada en la qüestió dels béns materials, contra una actitud que ell anomena d'adolescència permanent:

"posee rápidamente. Rápido, rápido, fast food en todas direcciones. De acuerdo con este principio, y pese a todas las proclamas, la pornografía desbanca al erotismo en todas las esferas de la vida sensorial y espiritual. La lógica del deseo exige el detenimiento, la apuesta, la responsabilidad de la elección, el descubrimiento de las sensaciones y de los pensamientos".

I, en tercer lloc, reconeix que no podem reposar totes les estratègies sobre l'educació, la sensibilització, l'actuació sobre l'origen social, etcètera, com reclamen alguns crítics panglossians a les ordenances de civisme. Sovint, ni la cosa va per aquí, ni podem dilatar més la resposta de la societat.

"Es fácil proclamar que se necesita otra educación para el futuro lo cual es evidentemente cierto. Pero, ¿no podríamos empezar a legislar contra los aspectos más agresivos de la posesión inmediata? ¿No podríamos poner en jaque alguno de los engranajes que perpetúan la violenta somnolencia del nuevo bárbaro?"

En fi. Crec que aquesta triple reflexió, la del capitalisme obscè, la que va fins als valors i la que precisa d'una resposta política no dilatòria, és molt pertinent en aquest debat que, avui per avui, es fa a les nostres ciutats. Només un darrer apunt: Són alguns prelats que han de canviar la manera de dir les coses, o alguns filòsofs que han de reeconèixer que les seves propostes de capteniment s'hi assemblen, a les dels primers? O no?

:

Kafka a Zürau - i VIII

:

Una fe com una guillonina, tan pesant, tan lleugera

:

(...)

:

No cal que surtis de casa, queda't vora la teva taula i escolta. O ni tan sols escoltis, limita't a esperar. Ni tan sols esperis, resta senzillament callat i sol. El món se t'oferirà per ser desemmascarat, no ho pot evitar; extasiat, serpentejarà davant teu.

Franz Kafka, Aforismes de Zürau, 87, 109. (Trad. Feliu Formosa) Ed. Arcàdia, Barcelona, 2005, pp. 94, 115. Il·lustració: fotograma d'Abierto hasta el amannecer, de Robert Rodríguez, 1996.