Manifest pessimista

No et preocupis si, ara que ets jove i en tens ganes, no tens cap oportunitat per viatjar fora del país i emprendre l'aventura, o si no acabes de gosar d'apuntar-te a un projecte de cooperació i passar-te sis mesos, o sis anys, de la teva vida dedicat al Tercer Món. Veuràs com les ocasions poc propícies, a les que més risc hi haurà de patir quant més visquis, et permetran variar de país potser sense moure't de casa, potser aniràs al país de l'atur, o del desempar, o de la solitud. Prega perquè hi arribis amb el mateix esperit d'aventura que ara et mouria a anar-te'n lluny, que t'agafi entrenat i sense la desesperació del que ha ignorat que la vida va en sèrio. No et preocupis si no et veus en cor de deixar-ho tot i córrer rera d'ella, de vendre't-ho tot i donar-ho als pobres. La pobresa, contra el que indiquen els plans de pensions i les clíniques de rejoveniment, és el que aniràs obtenint de la vida, al final de la qual millor que t'agafi amb no res que et subjecti: et faria mal l'estirada de la mort. Envelliràs, i perdràs la bellesa, la memòria, els amics, el vigor. Potser els béns. Alguns en diuen pessimisme, però ja et dic, tu entrena't, prepara't ja ara per aquesta veritable aventura d'anar al final, fins les últimes possibilitats, d'aquesta vida (encarnada, encarnissada, carnal) que és l'única via de la felicitat. I compta amb mi.

:

Foto: Lucian Freud, After Cézanne (1999-2000), a la National Gallery of Australia, Canberra.