Superàvit | Estatut | Informes

Superàvit públic
:

Avui s'ha conegut que, el 2005, per primera vegada, les arques de les administracions públiques van tancar l'exercici amb superàvit, més de l'1% del Producte Interior Brut. Això desmunta alguns tòpics. Per exemple, que la descentralització territorial comporta un creixement de la despesa pública difícil de controlar, o que l'esquerra no és estricta en les polítiques de contenció del dèficit públic, i permet endegar operacions com la reforma fiscal o la posada en marxa de la Llei de Dependència amb prou garanties. A l'altra cantó de la balança (m'imagino que lògic), hi ha la inflació, que no baixa del 4% interanual. Ho ha dit avui el ministre Solbes, el mateix que, a mitjan dels 90, va aprovar les mesures de contenció previstes a Maasstricht per Espanya i que, des d'aleshores, al país ha viscut l'etapa de creixement econòmic i de reducció de l'atur més important de la seva història. Per cert, amb l'atur, hi ha bones notícies fresques de Mataró.

:

Estatut: ERC, amb el PP?

:

Al proper referèndum de l'Estatut, odria passar que els partidaris de l'Espanya plural formessin el bloc del "sí" a l'Estatut contra el "no" dels partidaris d'una Espanya uniforme, és a dir, els que creuen que la pluralitat és impossible perquè amenaça la unitat o els que pensen que la pluralitat és impossible i cada nació ha de tenir el seu Estat com cada maestrillo su librillo. Aquests són els blocs que sembla que s'estiguin configurant, a no ser que ERC reprengui la seva tradició, la que l'empelta amb Macià i Companys, i opti per donar un vot de confiança al projecte de pluralisme nacional en què pot encaminar-se Espanya en cas d'aprovar-se el nou Estatut. Jugen amb l'avantatge que els altres li resoldran la papereta de l'Estatut mentre ells poden sortir dient que encara és insuficient. Se'n refien dels altres. Sort que els ciutadans també. (Foto: EFE)

:

Tot indica que ho fa per pur tacticisme electoral més que per defensar els interessos de Catalunya que, malgrat que s'ha de respectar molt la mobilització del passat 18 de febrer, només a cop de manifestació no n'hi ha prou per derrotar el PP. De moment, parlamentàriament, són actius en dir no a aquest Estatut i obstaculitzar la seva aprovació, la qual cosa seria tant com trair Catalunya i ajudar el PP en la seva escalada de catalanofòbia per fer caure l'Estatut i el Govern d'esquerres i catalanista. O què us penseu que vindran a fer a Catalunya Rajoy, Acebes, Zaplana i Aznar quan demanin el mateix que ERC al referèndum de l'Estatut?.

Però sé que ERC serà responsable i evitarà aquesta situació.

:

Trias, entre dos focs

:

Xavier Trias es veu impel·lit a donar explicacions als periodistes, primer, per un informe intern del Govern de CiU que feia llistes d'afinitats polítiques de trreballadors de la CCRTV i, després, per acusar alguns diaris d'escriure a dictat del PSC. Una manera molt curiosa d'entendre la llibertat de premsa i d'amagar una actitud impròpia d'un dirigent demòcrata. Però avui també ha de donar explicacions al seu soci, UDC, que ignorava -segons sembla- les operacions demoscòpiques al servei dels interessos partidistes de CiU que feia mentre governava, alguns sota el mandat del mateix Trias.

De les 140 enquestes fetes amb diners públics ocultades pel Govern de CiU podrien agrupar-se en 4 grups i identifiquen les quatre grans obsessions del partit nacionalista:

• Un paquet de diverses enquestes i estudis encarregats per Xavier Trias en la seva etapa de conseller de la presidència per guanyar l'Ajuntament de Barcelona.
• Un altre paquet sobre la imatge personal de Jordi Pujol, a través d'enquestes i estudis sobre les repercussions dels seus discursos o la seva imatge als mitjans de comunicació.
• La recerca dels punts febles dels socialistes com a pregunta constant en els seus estudis qualitatius. A més, es feien enquestes sobre els possibles casos de corrupció que afectaven als socialistes.
• L'obsessió pels temes identitaris: des de preguntar a les persones si anaven a la fira d'abril o a les ballades de sardanes, passant per la qualificació ideològica dels periodistes de TV3, fins a la possibilitat de crear entitats per vetllar pels valors nacionals.

Tota aquesta informació va ser ocultada al Parlament malgrat que aquest les va sol·licitar en diverses ocasions a preguntes dels diputats socialistes o d'ERC, i malgrat que dirigents actuals de CiU plantegen que això es culpa de l'actual govern. Quin cinisme. En fi, el Parlament ja ho veurà. Ara sí.