'Botellón'

El merder organitzat a causa de la múltiple convocatòria de concentracions arreu d'Espanya amb l'objectiu de consumir acohol de forma massiva i barata a la via pública, l'anomenat "Botellón", posa damunt la taula, de nou, el debat dels límits i de la llibertat. El filòof José Antonio Marina deia avui a la televisió que, justament això que "Vicente va dónde va la gente", és la negació de la llibertat, ideal que consisteix en poder decidir personalment i assumir-ne les conseqüències. El poder d'alienació queda molt ben resumit en l'acudit de Forges a El País d'ahir. Avui també es parlava d'alguns interessos comercials darrere les convocatòries. Les destrosses, la violència i els excessos etílics són els resultats més evidents.

:

És evident que caldrà separar les causes almenys aparents (la manca de resposta adequada del mercat a la necessitat d'oci de la joventut) de les que hi pot haver al fons, des de la banalització dels objectius dels joves fins a la mateixa banalització de la violència o les pràctiques contràries a la salut pública. Sóc dels que penso que, davant la violència, però també davant aquestes banalitzacions, els poders públics no poden ser condescendents. I ho dic especialment des de l'esquerra, la tradició política de la qual sap molt bé que la vida és poc banal.

:

A Mataró he hagut d'enfrontar-me, com a responsable polític, a algun episodi molt embrionari d'aquest fenomen, posant tots els instruments normatius i policials que calgui. Crec que no n'hi ha prou, això és evident, o que segurament no tot acaba amb l'exercici de la força, si bé aquest és irrenunciable, com deia. I m'aventuro a dir també que, contra el que es pot pensar (algú creu que el botellón és la reacció dels que no poden pagar els cubates, pobre il·lús), acostuma a ser més aviat propi de persones d'una certa posició social (m'atreviria a dir ociosa, almenys els llarguíssims caps de setmana on es viu de nit) que, si no sabem reconduir, anteposen aquesta mena de ritus d'iniciació postmodern a la convivència pública. Els comes etílics a les urgències sanitàries, els vòmits i ampolles trencades de l'endemà, el soroll a hores intempestives... en són els tristos testimonis.

: