Pàgines

diumenge, de març 05, 2006

Horitzó | Civisme | Poemes | Santa i pop

L'horitzó

L'art té com un dels temes més recorrents el tracte amb l'horitzó. Diu Argullol que l'home és "el bípedo que quiso saber qué escondía la línea del horizonte" (Breviario de la aurora, Ed. El Acantilado, Barcelona, 2006, p. 58). Mateu Estarellas, un dels quatre protagonistes d'una magnífica exposició a l'Ateneu de Caixa Laietana, a Mataró, que (potser en parlaré un altre moment) comparteix amb els altres una mena d'obsessió per la vida fragmentària que portem, exposa un quadre imponent, misteriós. Les Ciutats invisibles és la visió de l'horitzó d'un bíped que s'acaba d'aixecar, explicada a traços, que ens mostra també certa fragments del que poden ser els teulats, els turons, la costa albirada, o el tros de civilització que hi deu haver entre boires. Què hi deu haver enllà d'aquest horitzó, del que neix o s'apaga una llum tènue? Quina vida hi ha tapada per la llunyania? I què seríem si no albiréssim els horitzons que ens anem trobant i que ens allunyen del destí salvatge que havia preparat per nosaltres la natura?
:
Els municipis catalans pel civisme
:
És una de les conclusions que podem extreure de l'Assemblea General de la Federació de Municipis de Catalunya (vegeu les resolucions) a la que vaig assistir dissabte. Preocupa, i força, que la gran oportunitat que significa el fet de viure en comunitat (ciutats, pobles) esdevingui una amenaça. La identitat, el sentit de pertanyença, l'ús democràtic de l'espai públic, l'educació en l´'ús de les possibilitats de la socuetat moderna i oberta, la gestió dels nous límits, tot això ser motiu de reflexió i conversa a la trobada d'alcaldes i regidors que vam fer al Vendrell, prop de la platja de Sant Salvador, en un dia quasi primaveral.:

Dos poemes
:
Repassar els blocs dels altres té l'avantatge de trobar sorpreses agradables, l'atreviment que té el llenguatge per endinsar-se en el camp on, fins ara, l'actitud més prudent, la més evident, era romandre en silenci. Perquè la poesia és una mena de redempció que ens permet el llenguatge. Em refereixo a Cinto Amat, que ens brinda un àngel per salvar-nos, i al poema de Berta Piñán, que acaba de traduir Subirana, per fer córrer la sang estancada.
:
Setmana Santa pop
:
I parlant de redempcions, avui a La Vanguardia llegeixo que la BBC retransmetrà una processó de Setmana Santa, a Manchester, protagonitzada per artistes locals que cantaran cançons de grups de pop actuals. Es tracta d'una mena de fusió entre el relat de la Passió i la música actual, plena de referències perfectament assimilables al missatge de fons, i una mostra com la cultura pot reinventar el relat sense allunyar-s'hi, sinó tot el contrari. Ho trobo una molt bona iniciativa, que, de fet, compta amb l'acord de les autoritats religioses locals.

4 comentaris:

  1. Sobre la "novetat" de la processó poppy cal dir que hi ha un immens precedent anomenat JESUCRISTO SUPERSTAR.

    ResponElimina
  2. Sí, però ja té uns quants anys. El problema és que costava de trobar iniciatives noves. De fet, la Passió sempre ha estat un tema que ha inspirat la cultura popular: en tenim exemples vius que provenen de l'Edat Mitjana, el Barroc...

    ResponElimina
  3. Jo no sóc gaire religiós, però home, em sembla que sempre està bé innovar una mica, en aquestes questions i en moltes altres. No deixa de ser, en definitiva, cultura popular i això sempre està bé, no?

    Sobre "Jesucristo Superstar", sempre em va sorprendre trobar un Jesús tan ben afeitat i pentinat, a més de un Judes negre. Però malgrat tot, la película era bastant entretinguda i com a mínim, era curiosa de veure i de sentir.

    ResponElimina
  4. - Javi,
    Sí, la cultura popular combina sempre la tradició amb al capacitat d'adaptació. I "pop" ve de popular...

    - Oriol,
    Llàstima que aquest cap de setmana sóc fora. Espero que vagi molt bé!

    ResponElimina