L'anunci de l'organització terrorista Eta d'una treva indefinida he de reconèixer que em provoca una alegria continguda, com me la va produir l'anterior treva de l'any 1998, trencada abruptament per una sèrie d'assassinats brutals. No puc deixar de pensar amb Ernest Lluch. Just per això, el primer que cal és molta prudència: aquesta gent són una organització creada per matar i se n'ha sortit amb escreix. Però, això sí, la sensació d'avanç és innegable.:
Potser hi ha hagut tres condicions clau, segurament entrellaçades, que ens han ajudat a aribar fins aquí. D'una banda, el Pacte Antiterrorista (que Zapatero va demanar a Aznar i que aquests dos van signar a principis de l'anterior legislatura) amb les seves conseqüències: debilitament de la banda i el seu entorn, acció policial efectiva contra Eta, reconeixement a les víctimes, etc. De l'altra, el munt de mesos que Eta (recordo: feta per matar) portava sense cap víctima mortal, amb una situació bastant desesperada del seu entorn, que s'ha vist asfixiat políticament. I, en tercer lloc, la decisió i fermesa del president Zapatero per iniciar un procés que acabi amb la violència al País Basc i a Espanya, això sí, amb una oposició que fa el contrari del que feia el PSOE quan no governava. Esperem que ara, el PP, estigui a l'alçada de les circumstàncies i, com va fer el PSOE amb Aznar, recolzi el Govern per assolir els objectius de pau i llibertat que tots desitgem. És un tema massa dur, massa important, per baixar-lo a l'arena de les picabaralles polítiques.
:
De moment, el PP ja corre: que si Zapatero ja ha cedit, que si les condicions són inacceptables, que si el dret a l'autodeterminació... Que no corrin tant i que mostrin el seu suport al Govern legítim i democràtic i li diguin en privat tot el que hagin de dir. Ho podrà fer Rajoy en la imminent entrevista concertada amb el president de l'Executiu. Que no pensin tant en les eleccions, això pot portar una dinàmica de fre, i de fracàs, de les esperances obertes al cor dels qui volem la pau.
:
M'encanta que es parli de la rendició de la democràcia desde alguns fòrums espanyolistes. I m'encanta perquè se n'adonen tard. La democràcia ja es va rendir fa molt temps quan va haver de renunciar a la llibertat d'expressió tancant diaris i il·legalitzant partits polítics per fer front a una organització terrorista. És una llàstima que sigui una democràcia rendida la que ha vençut a eta, però sens dubte és una gran noticia que, malgrat tot, la hagi vençuda (o això sembla, vaja).
ResponEliminaFerran
ResponEliminaJustament el procés que obrim demostra com aquelles actuacions eren de democràcia madura, no pas rendida.
Em sembla que una democràcia madura és aquella que no té necessitat de retallar de la llibertat d'expressió dels seus ciutadans. Una democràcia madura és aquella on els ciutadans entenen que el seu lloc està a la política i no en una organització terrorista. Jo crec que això no és una democràcia madura perquè té por del que els ciutadans poden dir (no només parlo d'ETA, parlo de l'Estatut, del dret a decidir el nostre futur...).
ResponEliminaFerran
ResponEliminaFins i tot la llibertat d'expressió ha de tenir límits per poder ser exercida, no? Especialment quan algú crida "foc". El cert és que la pressió a l'entorn de suport a Eta ha estat una peça clau pel procés que estem vivint.
No tinc cap mena de dubte que la llibertat d'expressió ha d'estar limitada. I que fins i tot quan algú crida "foc" s'ha de fer alguna cosa al respecte. El que no crec és que sigui de democràcia madura il·legalitzar un partit com Batasuna o tancar diaris.
ResponEliminaRecordo un article d'en Sostres defensant el senador McCarthy per la seva lluita contra els comunistes perquè al final n'havien fet fora un grapat. El problema, dic jo, és que fins i tot si acceptéssin que s'ha de perseguir els comunistes (cosa que no accepto) en perseguíssim a molts que ni tant sols ho són. "El diable sempre és més fort que Déu, perquè Déu ha de respectar algunes coses", deia algú.
Ferran,
ResponEliminaTens raó que la lluita antiterrorista s'ha de fer des de la Llei. I la llei va considerar Batasuna com una organització lligada a Eta.