Amb aquesta escultura de Leopoldo Ferrán i Agustina Otero (2003) acabo aquesta petita mostra de les reinterpretacions que l'art contemporani fa de la iconografia dels textos de la Passió cristiana. I ho faig amb una imatge que il·lustra, em sembla, la idea fonamental de la Pasqua: un tros de pedra buit amb un moviment que el transcendeix i que se li escapa. La idea consistiria que, bo i acceptar el Límit, no l'hem pas d'esperar per acomplir allò que volem, i que la felicitat se'ns anticipa amb el nostre contingent. Que no és fora dels límits, ni fora del que coneixem, que hi neix allò que ens dóna sentit, que no coneixem i que, probablement, la seva plenitud resta més enllà dels límits. Que "el más allá es acá", com deia Octavio Paz.:
Per cert, vegeu l'article que avui publica La Vanguardia de Marià Corbí sobre si va de veres o no que ressorgeix el fervor religiós del que destaco aquest fragment: "En nuestras sociedades crece la increencia y crece la credulidad. Pero es significativo advertir hacia dónde crece la increencia y hacia dónde la credulidad. Crece la increencia respecto a las religiones institucionales, sus dogmas y normativas. Crece la credulidad respecto a lo emotivo-experiencial, a lo esotérico, que es más querer creer y fantasear que la firmeza de una creencia apoyada en una revelación divina."
:
De la premsa d'avui, destaco també a La Vanguardia una entrevista a Manuela de Madre, amb alguna idea respecte a ERC que comparteixo plenament, i a El Mundo una altra de l'inefable Pedro J. a Rodríguez Zapatero. D'El País, i si teniu curiositat per l'art, recomano un article sobre Miquel Àngel, de Rafael Argullol.
Bona Pasqua Ramon.
ResponElimina