La creu

El tríptic de Rheims

Amb Serge Bramly, Bettina Rheims va iniciar la sèrie I.N.R.I. amb l'objecte d'actualitzar la representació de la vida de Crist. D'ella és aquesta Crucifixion I, II, III (triptyque), Mars 1997, Ville Evrad, (França 1998), que us brindo aprofitant que avui és Divendres Sant. La creu és un símbol d'una elementalitat i el·loqüència universals àmpliament representat, especialment després que el cristianisme l'adoptés com a marca.

:

Aquest tríptic em suggereix, d'una banda, el cicle final de la processó d'avui (de dreta a esquerra): el Crist agonitzant, l'absència (Eli, eli...), i el Crist mort. D'una altra, la presència femenina irromp com una reinterpretació del mite en clau radicalment moderna. I, més enllà d'una possible referència a la Trinitat, és també molt modern que la figura del mig sigui la de l'Absent la de la fusta amb el rastre del sofriment però sense la figura humana, una angoixa que remet als corrents de pensament actuals sobre l'absència de Déu.

:

A l'apartat "Crucifixión" del seu Diccionario de Símbolos, Cirlot diu que "El madero horizontal corresponde al principio pasivo, al mundo de la manifestación. El vertical, al principio activo, al mundo de la trascendencia y la evolución espiritual. El sol y la luna son los representantes cósmicos de ese dualismo, que se repite en la contraposición de sexos entre el discípulo amado y la santa Madre, que, además, exponen el consecuente y antecedente de la vida y obra de Jesús y, por ello, el pasado y el futuro. Los dos ladrones constituyen el binario de la contraposición en lo moral, es decir, las dos actitudes posibles el hombre: penitencia y salvación, prevaricación y condenación" (Ed. Siruela, Madrid, 1997, p. 157).

:

Dues instantànies

:

Com a contrapunt costumista, us poso aquestes dues fotos que he fet aquest matí al Via Crucis interparroquial de Mataró. En una, hi veureu unes senyores que han pujat al damunt de la capella del Cementiri per veure com arribava la cua de la Processó. A l'altra, la cua esmentada, al passeig de Cabanellas.

:

Mal cinema / bon cinema

:

A diferència d'altres anys, l'amplíssima oferta de televisions no emet (que jo sàpiga) cap pel·lícula bona relativa a la Setmana Santa. Aquesta tarda, he fet zàpping i n'he trobat un parell o tres absolutament infumables, que fan pedre fe a qualsevol. A banda que n'hi ha de clàssiques (potser massa repetides), també n'hi ha de modernes i de molt menys repetides, algunes de molt serioses, de les que l'any passat vaig fer algun comentari, també n'hi ha de diversides i excèntriques, algunes molt poc pietoses, de les que l'any passat la Judith me'n va fer memòria (i ara no trobo el link). (Foto: fotograma de Jesús de Montréal, Canadà, 1989, de Dennys Arcand).

:

Parlant de cinema, dimarts que ve, al restaurant El Club (St. Isidor 78), a les 9 del vespre, uns quants munten un cine-fòrum en el marc d'un cicle anomenat "Recuperem els clàssics", amb el fils Casablanca (EUA, 1942), de Michael Curtiz (el director tant és, em sembla que n'hi ha haver diversos), una iniciativa que m'ha semblat molt recomanable. Segurament no hi podré anar, però, si podeu, no us ho perdeu. Hem de recuperar els cine-fòrums sense el rotllo dels anys setanta.

: