:Sí, vaig ser un dels consellers nacionals que
va votar a favor de Montilla com a candidat socialista a la Presidència de la Generalitat, en una sessió històrica,
emotiva, en la que els socialistes vam mostrar que, quan ens unim, quan anem a totes, la nostra força esdevé imbatible.
Montilla i Maragall, fantàstics a l'
acte posterior, amb clima d'
optimisme. (Vegeu
vídeo de presentació) Obiols, al Consell, contundent i memorable. Estem
en marxa, tenim candidat, tenim un projecte, més diàfan que mai, i tenim moltes ganes de fer, a Catalunya, les polítiques de progrés que permet el nou Estatut. Montilla és el millor President per aquesta etapa que comencem, en la que la política
catalana hauria de canviar de cara. I de cares. Com diu el
lema, gairebé parafrasejant l'Himne Nacional, "
ara és l'hora dels catalans". Doncs
això. L'ambient que vam viure l'explica en Toni Batllori com mai a
La Vanguardia d'avui:
:
Enquesta
Justament aquest diari publica avui una enquesta que confirma un important aval a la política del Govern Zapatero, una distància de set punts enre els socialistes i el PP, que va a la baixa junt amb ERC. La resta, es mantenen.
López Bulla, per Montilla
Comença, potser, l'etapa de les paraules clares, de la política sense embuts ni subterfugis. I, per això, clar i català, l'exdiputat d'ICV i ex-Secretari General de CCOO a Catalunya, Josep Lluís López Bulla ("metiendo bulla", diu), ha llançat una crida per fer una plataforma de suport electoral a José Montilla. De moment, recull adhesions i pel setembre la vol constituir. La política de les paraules clares, dic, i del moviment de fons de la Catalunya real, dels catalans, que es posen en marxa il·lusionats perquè el canvi, la continuïtat del canvi, té molta vida per davant.
:
A en López Bulla, el que li passa és que ha perdut una mica el nord. Va tenir un passat molt complicat i sempre va estar al costat del drets dels treballadors i dels més dèbils. Això li va costar temps a la pressó amb el franquisme. Va ser un important lider sindicalista i diputat per IC. Ara, sincerament, ens deixa sorprés a més d'un i d'una amb aquests tipus de comentaris, on es`ta demostrant que ha passat a la política còmode.
ResponEliminaAnna
ResponEliminaNo trobes que ets una mica injusta? Els que recolzem Montilla som els còmodes i els altres els incòmodes? No trobes que és més incòmode, per la dreta, aquell qui la pot guanyar?
Ostres, la veritat és que em deixa de pedra el que ha fet aquest element del López Bulla. Vas llegir aquell llibre de "Cuando hice las maletas"? El vaig trobar terriblement sectari. Però bé. La cosa deu anar malament a Iniciativa quan els seus de tota la vida canvien el vot. En fi, de fet jo crec que són des de fa temps un partit radical més que altra cosa. Radical en el sentit dels partits radicals francesos o italians. Però més antisistema. Clar que l'altre dia em vaig trobar al carrer Balmes amb Saura i la seva dona, i el tiu portava un "terno" que jo hauria de treballar dos mesos per pagar-lo. Vull dir que tothom és molt igual. Però en fi, felicito Pepe Montilla, que és capaç d'atraure gent com el López Bulla. Espero que també pugui aplegar persones més ponderades. Segur que sí!
ResponEliminaXevier
ResponEliminaNo he llegit el llibre, però el personatge em mereix prou respecte. En tot cas, el seu adversari no és ICV. El meu, tampoc.
Ramon. Els respectes són voluntaris. Tu respectes LB, jo molt poc, però cadascú té les seves raons i no és aquest lloc per fer digressions. De tota manera, el que volia dir-te en el meu anterior comentari és que em resulta admirable la capacitat que té Pepe Montilla per atraure gent molt diversa. I això em congratula molt, pq vol dir que és probable que guanyi les eleccions (i ahir crec que va sortir un sondeig on es parlava de que hi havia 1,6 punts a favor del psc respecte ciu). I afortunadament, no guanyarà LB, guanyarà el PSC. És tot.
ResponEliminaI tant!
ResponEliminaGràcies per escriure.