:
:
El llibre de Jordi Balló i Xavier Pérez Jo ja he estat aquí. Ficcions de la repetició (Ed. Empúries, Barcelona, 2005), no seria possible si no fos per la capacitat que la indúsria audiovisual ha tingut per a la creació de nous referents universals, recolzada primer pel cinema i després per la televisió. Aquests dos autors, com la majoria de la població occidental, han format la major part dels seus referents a través dels productes audiovisuals de ficció (films, sèries, etc.) que consumim bé en la intimitat, en família, o bé a través d'esdeveniments col·lectius com són avui els cinemes.
:
Balló i Pérez sostenen que la ficció moderna no fa més que reproduir les pautes i els mites clàssics que han servit de referents a successives generacions de la nostra civilització. Que els temes tractats, i la forma de fer-ho, donen voltes sempre a l'argumentari i tensions ideades des del passat i que, la seva repetició (com quan ens expliquen una i altra vegada un conte) és la clau per fer avançar la societat i per a la transmissió de coneixement. La cita amb què inicien el libre, de Kierkegaard, diferencia entre repetició i record, ja que "són el mateix moviment, però en sentits oposats; car allò que es recorda es repeteix retrocedint, mentre que la repetició pròpiament dita es recorda avançant. És per això que la repetició, si és que aquesta és possible, fa feliç l'home, mentre que el record el fa desgraciat".
:
El llibre fa un repàs a multitud de productes coneguts per la majoria de la pobilació. L'estabilitat, la geografia, l'amor, els tabús, la identitat i la seva crisi, la mort, l'autodestrucció, el pas del temps, la vida erràtica, l'infinit o el retorn són els temes que, en forma de capítol, es van agrupant les reflexions i els exemples.
:
Curiosament, som àvids de ficció i de relat. Primer, crec jo, perquè no podem viure totes les possibilitats teòriques que la nostra vida. O per falta de temps o per falta d'oportunitats o per alguna limitació que hem interoposat (moral, legal...). Segon, perquè anem pel món despistats i volem saber de situacions similars a veure si ens donen pistes. Tercer, perquè les coses de veritat, allò que ralment importa, sovint no ho sabem explicar si no és a tavés d'històries o analogies. I quart, perquè només és així, també, que podem transmetre a les generacions que vénen la nostra experiència, que es transmet molt millor amb històries que amb conceptes abstractes.
:
Exerici d'avui: penseu per quines altres coses pot servir, la ficció.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada