Torralba al bressol

Lectures d'agost - XXV
:
Yurie Nagashima. Self-portrait (Family), 1963.
:

El segon llibre de Torralba, aquest escrit tot per ell, és Pares i fills. L'aventura de trobar-se avui. És un regal perfecte per qualsevol parella que tingui fills, o en vulgui tenir, i fa un repàs al que significa ser pares com a exercici de responsabilitat, de donació i d'amor.

:

L'autor reconeix una certa confusió sobre la paternitat en el món d'avui. Un confusió, peró, creadora i estimulant que, lluny de seguir fil per randa models caducs, explora els models de paternitat i de família que s'estan donant i aventura que aquest tema encara canviarà força en un futur immediat.

:
Mira Bernabeu. En círculo II, 1996.
:

Així, Torralba es pregunta sobre la voluntat de ser pares, sobre la relació amb els fills, sobre I'organització de la nostra vida familiar i laboral, del paper dels avis o dels cangurs, de la responsabilitat davant l'escola i la resta d'agents "educatius"... Explora l'altra cara de les renúncies de les que tothom parla quan algú estrena la paternitat, descobrint noves possibilitats de realització personal a través de la donació. I també ens parla de o'actitud deis pares, que es fan càrrec d'un ésser del que són responsables però que no és propietat seva; al que estan íntimament lligats fins la mort peró que els han d'ajudar a construir la seva autonomia; dels quals són els transmissors de valors que només es transmeten amb la pràctica del dia a dia i que només s'adopten després d'una assumpció plenament personal. I gosa parlar d'exemples com la transmissió de creences de pares a fills, els tabús, la necessitat d'una certa cultura de l'esforç o de la contrarietat en l'educació dels fills, els límits del desig... Però també parla sobre què vol dir l'èxit personal (i les seves contrapartides), sobre les possibilitats positives dels entrebancs i dels problemes que pretesament ens causen els fills, etcètera.

Oriana Eliçabe. Joke & Dalien. Hillegom, Holanda, 2001.

El que més m'ha agradat d'aquest llibre és l'actitud poc tòpica, positiva, que convida a l'aventura d'una activitat que, encara que majoritària i que, certament, ens preocupa a tots els qui som pares, sovint ens cal una certa reflexió distant i crítica, de la crítica positiva, vull dir, per convertir-la en més estimulant i valuosa. I també m'ha agradat, per acabar, la reflexió latent sobre la recerca de la felicitat que, molt em temo, és lluny de la facilitat.

• * segona part del comentari de llibres al programa Creure Avui, de Televisió de Mataró, emès fa un parell o tres d'anys. La primera, ahir.
• ** Ed. Milenio. Lleida, 2002.
• fotos, revista Exit, núm. 20 (desembre 2005)