Mas, truca'm | Espanya

Artur Mas, truca'm
:
(Foto: Domènec Umbert)
:

Mira, em declaro del sector catalanista del PSC a veure si l'Artur Mas em truca i em demana el vot. Ves. Sóc dels que critiquen la hipocresia dels catalanistes d'última hora que parlaven castellà en temps de Franco perquè quedava millor, i els que no dissimulaven les seves preferències a favor del règim, essent fins i tot procuradors a les Corts de la Dictadura i després van ser consellers. Sóc dels que, no tan sols defensa la llengua catalana, sinó que l'exerceixo, i defenso també l'esforç dels municipis (de majoria d'esquerres) que han sostingut els centres de normalització lingüística. Sóc dels qui van criticar que CiU es plegués davant el PP a la condició d'Aznar de no tocar ni una coma l'estatut i dels que s'ha alegrat de l'increment de competències del nou text.

:

M'emociona la història de Catalunya i el seu llegat, especialment dels corrents emancipadors i federalistes, en defenso les seves tradicions pròpies i m'entusiasma la catalanització de la modernitat i de la cultura popular. Sóc sensible a les generacions de nous catalans que ha acollit aquesta terra i a la capacitat del país per fer-los partícips d'un sol projecte de país, que els faci ciutadans lliures al marge dels seus cognoms. Sóc tan catalanista que crec que Catalunya és un país europeu, capaç de superar els seus complexos i acollir-se en una idea d'Espanya oberta, i capaç de tenir "problemes" europeus amb solucions europees, amb dretes i esquerres europees. Sóc també un catalanista convençut que no els immigrant, no, sinó que tothom (inclosos molts votants de CiU) sabés què és la Pasqua i quins els drets de les dones, és a dir, que fossin conscients del llegat occidental que avui ens permet de ser lliures (per cert, en 23 anys, no van tenir temps de pensar-hi? és que no hi havia immigrants? com és que, no d'això de la Pasqua, sinó de tots els problemes que genera la immigració, els governs de CiU van deixar els ajuntaments a la deriva?).

:

En fi, votaré Montilla amb les mateixes ganes que vaig votar Maragall i ni una sola coma del meu catalanisme s'haurà mogut. Montilla i el PSC que beu d'Almirall i de Serra i Moret, de Campalans i de Pallach, de Reventós i d'Obiols, de Fernández Jurado i de Campmany. Que beu de l'experiència republicana i de la clandestina, de la municipal i de la curta però intensa del Govern Maragall. El mateix. El mateix que, amb aquest llegat, ha agrupat una gran majoria de ciutadans dels que en surt la seva continuïtat i, avui, una oferta sincera i solvent pel que el país li reclama. I ara espero que el senyor Artur Mas tingui un sol argument per votar-lo a ell i no als qui, com jo, votarem Montilla i el PSC des d'aquestes conviccions.

:

Quina Espanya volem?

:
Foto: Efe / Franck Robichon
:

Aquesta. La victòria de la selecció espanyola de bàsquet al Mundial del Japó és un paradigma de quina Espanya volem. Aquella que ens permeti ser els primers, que permeti els catalans fer un gran equip, que sigui oberta i moderna, que s'emocioni amb els projectes comuns, que parli diverses llengües i que sigui respectada arreu del món.

:

És clar que, així com els que deien que Espanya no guanyaria mai el Mundial, hi ha qui creu que aquesta Espanya és impossible. Uns, per culpa dels catalans, entestats en diferenciar-se. Els altres, per culpa d'Espanya, entestada en no deixar diferenciar. I tots dos tenen, de fet, la matexa visió escadussera i marmòria d'Espanya.

: