:
:
Avui, al Ple, finalment no hi aniran les propostes de resolució que, sobre la restauració de la Basílica Parroquial de Santa Maria, havien presentat els grups de l'oposició. Cal dir que la decisió els honora, donat que han renunciat a la politització d'un objectiu comú, que no entén de disputes. I cal dir, també, que, des de l'aprovació d'una resolució similar a les que es presentaven, fa un any, fins ara, hi ha hagut avenços substancials.
:
En primer lloc, hi ha la inclusió de Santa Maria de Mataró al llistat d'esglésies a restaurar en col·laboració amb la Generalitat a rel d'un conveni amb els bisbes catalans. En segon lloc, el compromís i el del conseller Mascarell amb el projecte de restauració d'aquest monument. I, en tercer lloc, hi ha també el compromís de l'Alcalde Baron i del seu Govern en apostar per aquesta emblemàtica restauració.
:
Foto: R. Gallofré.
:
Foto: R. Gallofré.:
La qüestió és que la restauració d'aquesta peça històrica (en una ciutat que no es destaca per la seva monumentalitat) és cabdal per a la recuperació de la nostra memòria i identitat ciutadana. L'Església alberga capelles barroques excepcionals, té vestigis paleocristians i superposicions de diversos estils. Té també un dels millors orgues del país. Els més agosarats afirmen que la seva disposició (el lloc més alt de la ciutat romana) la predisposa perquè sota d'ella hi hagi sedimentat un temple romà. Amb una sola peça podem fer una síntesi del que ha estat la nostra història, que arriba viva als dies d'avui. Ningú no pot negar que val la pena, doncs. I, com que costarà molt (els calés no ens els regala ningú), ja cal que la Mare de Déu a qui està consagrada i totes les santes i els sants ens hi ajudin (que tampoc se m'ofengui ningú per aquest jansenisme).
: Estat propi?
:
"Jo també vull un estat propi" és una frase de Berlusconi?
:
Després de tenir la quota més alta d'autogovern i de llibertat que ha tingut mai Catalunya, amb la gestió de més del 50% de la despesa pública en mans del Govern autonòmic (que és Estat), amb la participació com a ciutadans en les decisions que afecten el conjunt d'Espanya (que també té un Estat propi dels catalans i propi del conjunt d'Espanya), aquesta afirmació a quina propietat al·ludeix?
:
O és, finalment, la renúncia d'una part del catalanisme a la creació d'una xarxa social ben forta, d'una cultura nacional feta de l'esforç i la simpatia popular i d'una economia que confia més en la iniciativa que en les subvencions?
:Parlar clar
:
Wang Qingsong, Follow me, 2003.:
"Algunos piensan bien pero se explican mal: sin claridad los hijos del alma (decisiones e ideas) no salen a la luz"
:
Baltasar Gracián, El arte de la prudencia (af. 216), ed. Temas de Hoy, Madrid, 1996, p. 125.
:
Des de la més profunda ignorància, no entenc que hi té a veure en Berlusconni amb la campanya a la qual jo també estic adherit.
ResponEliminaQue jo sàpiga el "pirata" exprimer ministre italià no és independentista català (tampoc sard, on hi té casa).
Per dir-ho a la manera aragonesa dels meus orígens: "¿Que tienen que ver los cojones con comer trigo?".
El darrer paràgraf, em sembla veure que inspirat en la magnífica conferència de Josep Termes on ens vam veure - on per cert va quedar clar, que si el PSC es descriu com a catalanista, no pot a continuació dir-se "no-nacionalista"- tampoc l'entenc gaire. Lituània és un perfecte estat independent, i em sembla que compliria bé aquest paradigma, no?
És que és veritat: qui pot voler un estat propi tenint Zapatero?
ResponEliminaUn home que ja vetlla per nosaltres: que un conseller en cap no ens convé, ens el treu; que un president no ens convé, ens el treu; que l'estatut cal pactar-lo amb CiU, doncs ja el pacta ell d'esquenes a tota la resta; que cal passar-hi el ribot, el passa; que als catalans no ens convenen seleccions nacionals PRÒPIES, doncs ell ja fa que les embaixades espanyoles boicotegin la reunió de Fresno, ... i podríem seguir.
De fet, no sé pq tenim eleccions, segur que el senyor Zapatero ja sap quin president ens convé més.
Perquè aquest estirabot? Quina necessitat tens de tractar-nos a tots de feixistes? Ah, la quota més alta de llibertat no és pas l'actual, recordes què commemorem dilluns?
ResponElimina- Joan i Antoni,
ResponEliminaEra una ironia -ja veig q poc reeixida- ja q la frase amaga l'equívoc de "propi" i ja sabem que Il Cavagliere es caracteritzà x "apropiar-se" l'Estat.
Per cert, abans del 1714 érem més lliures q ara?
- Jo...
Saps molt bé que ens ha anat molt bé Zapatero fins ara. Aneu fent conya...
Modestament crec que amb Zapatero ens va francament malament i la inversió del govern central a Catalunya s'ha reduït aquest any en un 42%.
ResponElimina- Pedro
ResponEliminaJa saps que amb l'estatut hi ha un acord de finançament que ho resol força, això.
- Joan,
Em vaig deixar de comentar una cosa. Resulta que, per mi, es pot ser catalanista (compartir la incorporació de valor polític als trets identitaris de Catalunya, reconèixer-la com a nació, etc..) sense ser nacionalista. Socialistes, com jo, seríem els que pensem que la "trendcadissa" prèvia a la política (que fa "partits") s'esdevé a partir de conflictes socials, almenys de forma principal. Nacionalistes serien aquells qui, per davant de tot, atribueixen el nucli gordià de la política a la pertanyença nacional i als conflictes d'identitat inherents a la seva afirmació. Vaja, no sé.
- Xarxa,
ResponEliminaJo, al PP el veig de dretes, més o menys com a CiU. I la gent que coneixo del PSOE em semblen d'esquerres, vaja.
Si mira, són tant igualets que els un aproven l'estatut i els altres no. Però tu a lo teu.
ResponEliminaEs veu q hi ha dretes i dretes... Però a l'hora de governar, pacten sempre. Rajoy ja ha dit q si Pp i Ciu sumen, farà president a Arturo Mas.
ResponEliminaSanta Maria, ora pro nobis:
ResponEliminaPrimer s'hauria d'evaluar quanta clientela té l'anomenat "monument".
Segon en cas de que es volgués restaurar, haurien d'enderrocar la façana, lletge a més voler i e tot cas restaurar la barroca que hi ha al darrera (no m'estranya que hi hagi gent que s'hi pixi i llenci pots de pintura) és que és lletja i prou.
Tercer veure qui és el propietari del immoble en qúestió i una vegada averihuat, donar-li l'us que els temps actuals demanden, pluri ecumènic, el divendres els musulmans, els dissabtes els jueus, si és que en queda algun, i els diumenges els demés monoteistes, cristians, inclossos els catòlics.
4art i de dilluns a dijous, concerts d'orgue i de coral, arreglan l'acústica és clar.
Pel tema " Jo també vull un estat propi" la rrevindicació s'explica per ella mateixa. No deixar-se fer la pell pels manaies que claudiquen a les espanyes. Més en aquests temps que ens recorden que encara podem tornar a vèncer, si és que es respecte el joc democràtic. La sobirania del poble representat al parlament (de Catalunya). Després podrem ser critics. Oi?
Salut
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBenvolgut Romaní,
ResponEliminaHe vist el projecte i crec que no és ben bé això el que es proposa. De les activitats que s'hi fan, a Sta. Maria, proposo que t'apuntis al Consell Parroquial i els hi proposis.
Crec que el respecte al joc democràtic, justament, és el que fa que trobi una mica anacrònica aquesta campanya.