Tura | Enquesta | Trencaclosques

Ahir, Tura
:

A vegades els actes (amb) polítics són molt previsibles, exessivament plens de tòpics i d'informació sobrera, amb tons no sempre adequats (no es poden fer conferències en un míting ni viceversa) o probablement lluny dels interessos del públic assistent (no és el mateix un acte intern que un d'extern, etc...). Jo, que he dedicat molt de temps a muntar-ne, pensava, entre d'altres, aquestes coses en l'acte que van muntar ahir els de l'Escola Pia de Santa Anna (amb l'incombustible Carles Móra i els seus adjectius i adverbis personalíssims organitzant els "Vespres") amb la consellera Montserrat Tura, del que ahir parlava l'Alcalde. Pensar bé l'acte, el que diràs i com. Dir coses essencials, importants, deixar-se de floritures. I parlar clar, no tenir por a fer-ho. Això és el que va fer que ahir ens ho passéssim bé parlant de seguretat, de morts, de trànsit, de responsabilitat, de gestió pública, de valors. (Foto: T.Rodon).

:
Aprovat i deures
:
Mataró des del Parc de Roques Albes (2005)
:

L'enquesta de percepció ciutadana que avui ha fet pública l'Ajuntament ens hauria de servir, a tots plegats, per intentar no fer-ne una arma política. Ep, una arma no, però sí per fer política, és a dir, per reflexionar sobre les percepcions (les pors, les angoixes, les il·lusions) que, amb totes les prevencions dels estudis demoscòpics, manifesten els ciutadans. Dic que no hauria de ser una arma perquè hi ha munició per tot, per estar-ne cofoi i per apuntar aspectes crítics. I ben bé que farà, cadascú, d'utilitzar-ho per a la seva estratègia... Però més enllà d'això, ens hauria de servir per pensar sobre el que fem. També és cert que també cal fer coses que mai lluïran. Sempre posem el cas del clavegueram. És una obra emprenyadora (pels ciutadans) i cara, que després no es toca ni es veu, semblen diners enterrats. Però, i fa poc n'hem tingut exemples, de no fer-les, les conseqüències podrien ser catastròfiques en cas de fortes pluges, posem per cas. Això mai no sortirà en cap enquesta. No es pot governar, doncs, a cop d'enquesta. Però sí que convé utilitzar-les per qüestionar-se les coses, per comparar-les, etcètera.

:

En fi, dit això, crec que cal destacar algunes coses. La primera, que dècima amunt o avall, els ciutadans avaluen més o menys sempre amb la mateixa nota la gestió municipal, entre 5,9 i 6 sobre 10, és a dir, més o menys com a les altres poblacions que conec que han fet enquestes (i les publiquen). La segona, que el que la gent creu que cal fer, de feroma prioritària, coincideix en bona part amb les prioritats de l'Ajuntament (aparcament, habitatge, escoles, manteniment carrers) i, òbviament, del Pressupost municipal. I la tercera rau, de nou, en la preocupació ciutadana sobre el fet migratori, tema del que ja n'he parlat d'altres vegades i que, per cert, ha comprortat la unitat d'acció de les forces polítiques locals respecte a l'actuació municipal.

:

O sigui que ens aproven, però també ens posen deures. El Govern té un programa que coincideix amb les prioritats que expressa la gent de forma espontània, però s'apunten àrees millorables. Es reconeix positivament l'esforç comunicatiu, però justament això és un reclam per continuar posant primer l'orella, ben afinada, i després les solucions clares, concises i ajustades. En això estem.

:
Cassanyades - V
:
"Mai no podem dir-ho tot. Qualsevol text és finit i només inclou una part petita de tota la informació. Només es mostra una part del mapa o de la fotografia. recompondre la imatge íntegra del trencaclosques ajuda a entendre la parcialitat del discurs".
:

Daniel Cassany, Rere les línies, Ed. Empúries, Barcelona, 2006, p. 114.

: