:
Quan miro el que ha estat la vida de companys que admiro, m'adono que ha estat plena de dificultats i d'entrebancs. Acostumats com estem a reclamar les coses ara i aquí, amb el màxim guany a obtenir i al mínim esforç o sacrifici possibles, podríem mirar-nos la vida dels companys que homenatgem amb aquest llibre (i els que hem anat fent els darrers anys) com si parléssim de temps molt remots o ho féssim de persones excepcionals, gairebé d'herois.
:
Certament, els temps ens semblen remots i, jo que els conec, les persones de les que us parlem en aquest llibre tenen un tremp proper a l'heroisme. Però també és cert que, si fem un zoom i ens allunyem una mica, tampoc fa tant de temps que aquest país vivia privacions i una dictadura. I també veurem que són persones normals, com vostè i jo, que, malgrat tot, la seva vida sembla haver estat presidida per una llum, per una gran força, per una esperança convençuda en el futur d'aquesta espècie tan contradictòria com és la Humanitat, especialment al segle XX.
Quan miro el que ha estat la vida de companys que admiro, m'adono que ha estat plena de dificultats i d'entrebancs. Acostumats com estem a reclamar les coses ara i aquí, amb el màxim guany a obtenir i al mínim esforç o sacrifici possibles, podríem mirar-nos la vida dels companys que homenatgem amb aquest llibre (i els que hem anat fent els darrers anys) com si parléssim de temps molt remots o ho féssim de persones excepcionals, gairebé d'herois.
:
Certament, els temps ens semblen remots i, jo que els conec, les persones de les que us parlem en aquest llibre tenen un tremp proper a l'heroisme. Però també és cert que, si fem un zoom i ens allunyem una mica, tampoc fa tant de temps que aquest país vivia privacions i una dictadura. I també veurem que són persones normals, com vostè i jo, que, malgrat tot, la seva vida sembla haver estat presidida per una llum, per una gran força, per una esperança convençuda en el futur d'aquesta espècie tan contradictòria com és la Humanitat, especialment al segle XX.
:
Dimarts passat, presentant el llibre als mitjans. Foto: Jaume Àlvarez.
Dimarts passat, presentant el llibre als mitjans. Foto: Jaume Àlvarez. :
El que vull dir és que, tot el que han viscut, no ho han fet tan sols pensant en ells, sinó en aquest món amb el qual s'han compromès i els ideals de com els agradaria que fos. El socialisme no és un estadi final, és un camí. I els socialistes pensem que val tant a pena, la Humanitat, que som capaços de viure aquest esforç amb l'alegria que algú, algú que coneixem o no, en rebrà un dia el fruit. Em temo que nosaltres, els de les generacions que hem viscut en democràcia i amb més prosperitat, som ja aquest algú. A l'Eloy i l'Anselmo, lluitadors discrets i tenaços, no hem tingut temps de dir-los-hi amb tots els honors que es mereixien i esperem que ens pedronin pel retard, siguin on siguin. A en Francisco, l'Adela i en Pascual, plens de vida i de moltes coses que encara han de fer, pensem que ha arribat el moment de prendre exemple concret de la seva força, de la seva dedicació a la nostra felicitat, fent-los una mica més feliços també a ells. Perquè encara hem de fer més socialisme, encara hi ha molta gent al marge. I també l'hora d'agrair-los la seva companyia.
El que vull dir és que, tot el que han viscut, no ho han fet tan sols pensant en ells, sinó en aquest món amb el qual s'han compromès i els ideals de com els agradaria que fos. El socialisme no és un estadi final, és un camí. I els socialistes pensem que val tant a pena, la Humanitat, que som capaços de viure aquest esforç amb l'alegria que algú, algú que coneixem o no, en rebrà un dia el fruit. Em temo que nosaltres, els de les generacions que hem viscut en democràcia i amb més prosperitat, som ja aquest algú. A l'Eloy i l'Anselmo, lluitadors discrets i tenaços, no hem tingut temps de dir-los-hi amb tots els honors que es mereixien i esperem que ens pedronin pel retard, siguin on siguin. A en Francisco, l'Adela i en Pascual, plens de vida i de moltes coses que encara han de fer, pensem que ha arribat el moment de prendre exemple concret de la seva força, de la seva dedicació a la nostra felicitat, fent-los una mica més feliços també a ells. Perquè encara hem de fer més socialisme, encara hi ha molta gent al marge. I també l'hora d'agrair-los la seva companyia.
:* pròleg al llibre-homenatge del PSC de Mataró El compromís social. Cinc homenatges, cinc compromisos.
Entre las estrictamente televisivas está la flagrante asimetría de los dos debates propuestos por el PSC. En efecto, mientras que las cadenas españolas que podrían acoger el cara a cara en castellano acumulan dos décadas de trayectoria y unas audiencias en Cataluña cercanas al 19% de cuota de pantalla cada una, las televisiones privadas que podrían hacerlo en catalán son mucho más jóvenes y poseen audiencias mínimas, del 2% o el 3 %, porque la hegemonía de la televisión en catalán la mantienen las dos cadenas públicas, TV-3 y Canal 33. Por otra parte, ¿ha averiguado alguien si los responsables de programación de Antena 3 y Tele 5 estarían dispuestos a arruinar su share semanal emitiendo para toda España -tal es la oferta del PSC- un cara a cara en el que Montilla y Mas discutiesen sobre el Cuarto Cinturón, el despliegue de los Mossos d'Esquadra, los barracones escolares, la Ley de Barrios o -pongo por caso- la gestión de la consejera Mieras en el Departamento de Cultura? ¿Cuántos millones de telespectadores se engancharían a eso en Las Palmas, Pontevedra, Albacete o Burgos?
ResponEliminaMe llama la atenció que se le dedique un libro al sr. Melero.... aún tengo mis dudas de lo que ha trabajado por el barrio de Cirera. De echo, quizás sea el que menos.Si alguien ha trabajado por el barrio sin duda, han sido Pep Riera, Maria Majó, Antonio Sesa, Devesa... en su dia, y más recientemente la família Molina, Gordillo, el Sergio Morales, entre muchos otros... por eso me extraña mucho.
ResponElimina- Anònim,
ResponEliminaEts en Culla o simplement un copion? En fi... ja veuràs com les cadenes privades farien l'oferta. Un cara a cara és sempre un bon programa.
- J. Antonio,
La duda es un ejercicio nada despreciable. Pero en este caso, yo no tengo.
Hola RAMON esta bien que tengamos libros de personas importante de cirera y es verdad que hay personas que han hecho mucho y esta anónimas ,
ResponEliminacirera hace muchos años que los primero que vinieron de otros pueblos unieron Alos mas débiles
Y les enseñaron ha leer y ha poner tochanas, lo que no entendía era de política en sus pueblos solo los mas ricos sabían lo que era la política , la política de los pobres era obedecer ,
cosa que hoy en DIA yo me alegro de que las personas sepan un poco de todo y que cada cual lo exprese como pueda ,adelante y el próximo libro conozcamos mas personas que tienen que contar cosas importante de mataró un saludo ENCARNA
Encarna
ResponEliminaCreo que homenajear a Melero es, también, hacerlo al conjunto de personas de su generación que luchásteis como el que más por el barrio. Así lo entiendo,