Foto: Quico Melero:
Avui és un dia per desintoxicar-se però me l'he passat pencant com un boig, amb alguna feina endarrerida, sortint uns minuts per comprar els panellets i una estoneta per dinar. Ara mateix, per exemple, he signat unes desenes d'expedients sancionadors en matèria de civisme (insults, pixades i altres perles irreproduïbles) que m'havien deixat al matí. Si no tingués la fe que tinc en l'espècie humana m'agafaria una depressió. En fi, penso que la meva funció dins l'organigrama municipal combina per força, ni que sigui d'anar per casa, la potestas amb l'autoritas, i que la confiança amb l'espècie, de fet, ho és també amb els límits de la seva natura i de la seva cultura.
Avui és un dia per desintoxicar-se però me l'he passat pencant com un boig, amb alguna feina endarrerida, sortint uns minuts per comprar els panellets i una estoneta per dinar. Ara mateix, per exemple, he signat unes desenes d'expedients sancionadors en matèria de civisme (insults, pixades i altres perles irreproduïbles) que m'havien deixat al matí. Si no tingués la fe que tinc en l'espècie humana m'agafaria una depressió. En fi, penso que la meva funció dins l'organigrama municipal combina per força, ni que sigui d'anar per casa, la potestas amb l'autoritas, i que la confiança amb l'espècie, de fet, ho és també amb els límits de la seva natura i de la seva cultura.
:
És bo pensar això la vigília de Tots Sants (que no pas del Dia de Difunts, que és el dia 2). És la manera, crec, com la cultura cristiana té de dir-nos això de l'espècie. Som un cas, sí. Però som el cas. La nostra perdició, segur, però també la salvació. Vaig retallar un article molt bo de Víctor Gómez-Pin, un dels principals defensors actuals del cartesianisme a Espanya, sobre aquest tema ("Tecnolobos") a El País que ara no tinc a mà però que, si puc, aviat us en reproduïré un tros. Si tots els racionalistes pensessin com ell, els postmoderns (o com es digui això que som la gent d'ara) ens hi reconciliaríem.
:
Però avui, a l'hora de reflexionar, val la pena aturar-se en un magnífic post de l'amic Jaume Subirana on, en un sol lloc, compara la porqueria més immunda amb la poesia més sublim. (S)Ostres, si encara no ho teniu reflexionat, llegiu-lo. I si ja ho teniu pensat, també.
:
Us transcric un infame paràgraf, pertanyent al primer grup, l'autor del qual és un destacat votant i propagadista del principal partit de l'oposició a Catalunya:
Els socialistes són així, són això. És un càncer que aquesta gentola tingui accés a la vida pública de la nació. És un càncer i els càncers han d'extirpar-se. No es pot ser ni una mica condescendent amb aquesta col·lecció d'impresentables: són l'escarni de tot allò pel que sempre hem lluitat, són la degradació moral i institucional de Catalunya, són l'exportació express de la misèria d'on provenen.
sort que és jornada de reflexió...
ResponElimina