Avui, Zona Roja
:
:
Si llegiu això en el moment de penjar-ho i unes hores més tard, encara sereu a temps de disfrutar del festival Zona Roja 2006 que la Joventut Socialista de Catalunya ha muntat a Mataró, després del bon regust de boca de l'any passat. Avui, en Víctor Martínez, Primer secretari de la JSC al Maresme, ho explicava molt bé en una entrevista a Mataró Ràdio. Aquí teniu el programa. Ja podeu córrer a la Plaça 11 de Setembre (darrere el centre cívic de Cerdanyola).
:
:
:
Si llegiu això en el moment de penjar-ho i unes hores més tard, encara sereu a temps de disfrutar del festival Zona Roja 2006 que la Joventut Socialista de Catalunya ha muntat a Mataró, després del bon regust de boca de l'any passat. Avui, en Víctor Martínez, Primer secretari de la JSC al Maresme, ho explicava molt bé en una entrevista a Mataró Ràdio. Aquí teniu el programa. Ja podeu córrer a la Plaça 11 de Setembre (darrere el centre cívic de Cerdanyola).
:
Imparables
:
Julià Guillamon deia dimecres passat a La Vanguardia, amb motiu d'una novel·la del senyor López, que "tendremos que acostumbrarnos. Los imparables están aquí y han venido para quedarse. Con sus pataletas, con sus niñerías, con sus novelas que son lo contrario de lo que predican". Uf. Que Nostre Senyor ens agafi confessats.
:
Julià Guillamon deia dimecres passat a La Vanguardia, amb motiu d'una novel·la del senyor López, que "tendremos que acostumbrarnos. Los imparables están aquí y han venido para quedarse. Con sus pataletas, con sus niñerías, con sus novelas que son lo contrario de lo que predican". Uf. Que Nostre Senyor ens agafi confessats.
:
Aquest mateix senyor López, un que deia que al referèndum de l'Estatut no hi podia votar la meitat de la poiblació, per raons d'origen (ja veieu de quin peu calça) en una trobada, invitava a la seva intervenció estel·lar (pel que sembla, la de més interès) a fer una mena de secta de deu mil persones (uf, sense sortir dels despatxos ho veig una mica difícil...) perquè, organitzada, semblaran un milió. El nou leninisme ja és aquí.
:
I el milió sortirà el dia 1 a recordar-los que només són deu mil. Si hi arriben.
:
Gordillo ensenya blocologia
:
:
:
El periodista Saül Gordillo és requerit per l'Òmnium Cultural a escriure sobre el fenomen bloc a Catalunya a la seva revista mensual i ho fa amb un article que us recomano, especialment si coneixeu poc aquest fenomen (el fet de figurar a la selecta llista que hi publica em ruboritza). També va fer, fa poc, una xerrada a l'Escola Universitària Politècnica de Mataró (ciutat blocaire com la que més), fet del que en dóna compte en un dels seus posts al bloc.
:
La foto amb què ho il·lustro és treta d'allà. Fixeu-vos-hi una mica. Excepte encara no una dotzena que s'han posat al davant, suposo, de la pantalla, la resta són apilonats al darrere, una constant que cada vegada passa més, des de missa a les aules. Estic segur que la dotzena de davant seran els que tindran millor expedient acadèmic. També observo un noi que ho enregistra en vídeo. Això deu voler dir que aquest acte, potser, tindrà més repercussió. A veure.
:Cassanyades - i XIV
:
Idris Khan, Every... page of the Holy Koran, 2004
"Ens haurem d'acostumar a entendre a mitges, a no poder-ho entendre tot, a acceptar que quedin parcel·les fosques, secrets, ambigüitats i dubtes. S'ha acabat la comprensió absoluta! Consolem-nos amb les interpretacions relatives!".
Daniel Cassany, Rere les línies, Ed. Empúries, Barcelona, 2006, pp. 260.
:
Quan vaig sentir això dels "imparables", vaig mirar a veure que escribien. Els vaig trobar fluixos. Vaig suposar que són conscients del seu talent i per això calia muntar un lobby per l'autobombo. Políticament no en sé res de res. Tampoc faré massa per saber-ho.
ResponEliminaOstres, he passat la tarda a Mataró, amb els sogres que han arribat avui de Mallorca. Quin ambientarro amb les colles de gegants. Una atmòsfera entranyable de debó.
Té collons! T'entusiasmes amb un festivalet que porta un títol prou sinistre, i acte seguit reparteixes estopa contra els teus particulars "papus"...
ResponEliminaPer cert Bassas, ja saps que aquest en Dessmond és un reaccionari, dretà fastigós, neoliberal que s'ho gasta tot en brillantina i que segur que no sabia que era Catalunya quan tu ja - des del claustre matern- lluitaves per ella (o per la sanguinaria Xina del dictador Mao com el teu Montilla)...
Ramon,
ResponEliminacinc centims sobre aquest quatre xavals que l'editor més talòs de Catalunya (Isidor Consul - Proa) ha anomenat Imparables (Alzamora, López, Castells, Rafart...):
Mira, l'invent va sorgir d'un laboratori cultural convergent:
els diners (Agustí Montal, Raimon Carrasco, també un fill d'en Pujol...); la sensibilitat un tal Sam Abrams, sabata, sabata; la vergonya d'editar-ho, en Consul; la materia primera (uns pobres noiets acabats de llicenciar i molt necessitats, excepte en Forcano, que no sé que hi pinta en tot l'envolat).
Bé, et deixo aquestes pistes. Ara, vigila, aquest López que esmentes és profesor de Dret Constitucional de la Pompeu Fabra, ja t'hi pots pixar.
Això és una mica la cultureta catalana: diners a cabassos per a mediocres i frankfurts... i jo que encara espero que es reediti com cal les "Elegies de Bierville" del nostre gran Carles Riba (edició esgotada de fa anys), per exemple.
- Dessmond,
ResponEliminaHa estat magnífic, tens raó.
- Margot,
Bé, ja aviso que aquí exposo afeccions i desafeccions... No pretenc pas ser objectiu, "puesto que no soy un objeto", que diria José Bergamín. No tinc el gust de conèixer tant com tu en Dessmond, però amb mi sempre ha estat correcte i respectuós. Deu ser que tinc predilecció pels que altres insulten... I un consell: preocupa't més del que la gent fa que no pas del que la gent és o diu que és...
- Vladimir,
Bé, no em posaré amb les estratègies comercials de les editorials, prou feina deuen tenir. Però potser sí que convé desmantellar algunes "poses" i, especialment, alguns comentaris clarament estúpids d'alguns dels citats. Però gràcies per la informació...
Això que dius que ha dit l'Héctor Bofill és una trola com una casa, no t'ho creus ni tu, de fet Bofill diu que la immigració salvarà Catalunya. Ja n'hi ha prou que diguis mentides barroeres sobre la gent que no et cau bé.
ResponElimina- Pedro
ResponEliminaHo va dir en un article a l'Avui en ple debat estatutari. No em cau especialment malament, és el que diu que no m'agrada ni un pèl.
Margot,
ResponEliminaEstàs feta una catxonda!
No et conec de res, però no n'has dit una de dreta sobre mi. Ara, com deia en Truman Capote, no em preocupa el que es digui de mi mentre sigui mentida.
PS: Potser et costarà de creure, però jo em considero liberal. Ni de dretes ni neo-de-res. Salut.
Ramon,
ResponEliminaSóc respectuós i continuaré sent-ho. És el mínim que puc fer amb algú com tu, que també ho és.
- Dessmond,
ResponEliminaNo sabia si esborrar el comentari o no, no m'agrada que tractin així els meus "convidats"... siguin o no liberals. ;-)
En fi, per molts anys ens puguem trctar així!
Ramon, al món real la gent ha de citar algú, la frase concreta.
ResponEliminaPer sort no som militants del psc i quan us inventeu una mentida per insultar els vostres enemics a l'estil Jiménez Losantos anem a la font i veiem les vostres falsedats. Teniu dret a fer mítings amb els enyor Zapatero on us dediqueu a tractar els ciutadans de tontos, però tinc dret a posar-te el link de l'article on Bofill no diu res del que tu has dit. Llegeix la seva poesia i potser aprendràs alguna cosa d'ell, que és qui t'ha de donar lliçons i no al revés:
http://www.avui.cat/avui/diari/06/ago/14/239894.htm
En aquest article diferenciava la comunitat catalana entre els vinguts d'altres llocs d'Espanya i els que no. I identificava els primers amb altres sense dret a vot. Òbviament, el seu projecte nacional deia que els segons 8que tenen un altre referent nacional) han de disminuir. Un paradigma de l'exclusió dels que tenen altres referents nacionals i un clar indici a que es comportin com ciutadans sense dret a vot. Aquesta és la calanya del teu poeta.
ResponEliminaO sigui que arribem a la conclusió que ens has dit una mentida i que, efectivament, de la boca de LÓPEZ (potser vol dir alguna cosa) Bofill mai han sortit les paraules que tu li has posat.
ResponEliminaInsisteixo, no has de barrajar-ho tot amb la política i tens moltes coses a aprendre de LÓPEZ Bofill i el seu art.
Pedro,
ResponEliminaCelebraria q la meva fos una deducció errònia, però em temo q no...
Has dit que ell negava el dret a vot a mig Catalunya, t'he demanat en quina frase ho deia i m'has dit que no la sabies trobar.
ResponEliminaErgo, dius mentides de la gent que no té el teu punt de vista perquè no sap rebatre els seus arguments. Ei, i això que en Bofill no m'agrada com a articulista.
Pedro,
ResponEliminaT'he citat l'article del que dedueixo el que dic. Si vaig errat, molt millor, en sèrio.
Serà veritat les que diuen que no ens escolteu quan parlem!
ResponEliminaJo deia que donat que el Sr. Dessmond s'ha mostrat simpatitzant, com jo d'altra banda, de CIU, serà tot el que el teu partit diu d'aquest partit i de Mas (reaccionari, dreta neoliberal, fatxenda, no sabia que era Catalunya, etc, etc, etc,..) Estrictament això.
Perdoni Dessmond s'hi s'ho ha pres com un insult i és cert que no el conec, i perdoni Sr Bassas per si la ironia no s'ha entés.
Margot,
ResponEliminaPerdonada. ja veus que la ironia no es pesca massa bé, en aquest mitjà. De tota manera, jo mai he dit això de CiU. No m'importa massa què són, ja t'ho deia; em preocupa més el que fan.
En fi, tots en pau.
Margot,
ResponEliminaJo no he entés massa la teva ironia. Però he vist de seguida que eres ciuera i segurament de Matarò.
A mi el que em preocupa és el que diu o fan els polítics d'un tall generacionals semblant al meu. Per això visito aquest blog.
Em preocupa relativament poc si en Bassas és d'un partit diferent al que jo voto. M'interessa saber quines idees té, perque en el fons som més transversals ara que fa trenta anys. I és aquesta generacio la que ha d'agafar les regnes del país.
Entenc que ha de ser molt dur ser de CiU i de Mataró. Gairebé tan com ser-ho a Barcelona!.