:
:
La coalició CiU perd els papers. L'endemà que un grup d'ideologia propera a l'extrema dreta (això sí, catalana) agrupés tres-cents seguidors davant el Palau de la Generalitat, un grup nombrós de seguidors del partit d'Artur Mas van fer el mateix convocats per un sms (caram, que ràpid que n'aprèn, la dreta) que incitava a manifestar-se contra un president "antidemocràtic i espanyol". Del primer adjectiu ja n'hem parlat molt, no? Per més que ho diguem, no ho voldran entendre, però Catalunya disposa d'unes institucions pròpies basades en un sistema parlamentari, que és el que tria el cap de Govern. Pensar una altra cosa és pensar en unaltre país, o en un altre sistema. En aquest sentit recomano un article de divendres passat a El Punt, del periodista Pius Pujades, que hauria de llegir tot militant de CiU. I, depsrés, que pensi el que vulgui.
:
El segon adjectiu és més sucós. M'imagino que no es fiquen amb la ideologia de Montilla (tan espanyola com la de Maragall o Mas, ja que cap dels tres proposa un marc jurídic independent d'Espanya) sinó, òbviament, en l'estigma. Ja no dic origen, dic estigma. Aquest adjectiu que invita a una manifestació, tan innocent en apariència, és l'espurna de la divisió nacionalista contra la qual havia lluitat tant la pròpia CiU. La de Pujol, vull dir, no la dels caldets de Gallina Blanca.
:
CiU s'ha de posar a l'alçada històrica del que se li demana. Una oposició ferma i tranquil·la. I la contribució a la concòrdia nacional. Això és patriotisme i no anar al darere dels mètodes de la dreta espanyola contra els resultats electorals.
:
Vallès, Burgada i Oriola
:
:
Vallès, Burgada i Oriola
:
El Punt dóna compte de les recents incorporacions al seu Consell Editorial a les comarques barcelonines (abans se'n deia província i tots ens enteníem...). Una d'elles és la de la blocaire (i escriptora) Tina Vallès, que interpreto com una picada d'ulet al món blocaire, entre d'altres coses. I també hi ha dues persones més, que coneixo personalment. A qui més és al meu conciutadà Oriol Burgada, a la foto, intrèpid periodista local i també blocaire. I una gran persona. La primera vegada que el vaig veure (crec) va ser fent de monitor d'un grup d'esplai de persones amb deficiències psíquiques, tasca que compartia amb altres feines, currant a tope. Des d'aleshores, em va caure bé. El segon és en Jordi Oriola, amb qui ens vam conèixer per accident (ell enviava una e-mails massius convocant coses i el vaig respondre dient que no compartia els motius...) i finalment vaig acabar participant en un vídeo que va fer sobre el tema. Crec que va ser l'inici d'una bona amistat, que diria aquell. Estic molt content per aquestes dues incorporacions... i que no els passi res als d'El Punt. S'ho prendran molt en sèrio i són persones molt exigents. Felicitats.Figueres i Politóvskaia
:
El blocaire David Figueres proposa una original idea per llançar un crit ben fort contra l'agressió que rebé la periodista russa: "La meva proposta consisteix en demanar-vos que el proper dimecres dia 15 de novembre, encapçaleu els vostres apunts amb el lema: "15 de novembre. Dia de l'Escriptor Empresonat. Anna Politkóvskaia: ni oblit ni silenci" i de fer difusió dels actes preparats per aquest dia", diu. En fi, doncs, apunteu-vos-hi. Jo ho faré.
El soroll desgasta. Això ho sap la dreta millor que ningú.
ResponEliminaAra sembla que el joc democràtic de majories i minories parlamentàries només serveix per mantenir aliances a altres llocs, però a Catalunya No. CIU no s'ha adonat que l'aritmética és clara, i que el partit que va dir pacte d'esquerres clar, ha sumat.
El fet de basar la seva campanya en l'antialteriat, i el o tu o jo... els ha passat factura. També els ha passat factura l'utilitzar conceptes com Cohesió social al més pur estil liberal dels països de tradició anglosaxona... cada cop més la gent no es creu les milonges i sap veure més enllà de l'aparença.
recordem que aquest mandat 2003-2006 ha sigut el cop que més polítituqe socials s'han endegat a Catalunya, i és el cop que més temps ha durat un govern d'esquerres. Els anteriors, i la història ho diu clar, amb el soroll, o altres habilitats, varen ser enderrocats per religiosos, alta burgesia, "terratinents", i un cop militar (dictadura). Menys mal que la dreta ha evolucionat i també es capaç de jugar a la democràcia i el soroll el fa d'una altre manera.
Jordi
ResponEliminaSí, però la cabra tira al monte. De tant en tant se'ls ha de recordar que han de guardar les formes...
"Antidemocràtic i espanyol"? Això on ho has llegit? Ho has somiat potser? O ho has vist en plena paranoia?
ResponEliminaJo et proposo una cosa que podries fer per honrar la memòria de Politskovskaya:
demanar al teu partit i al teu president que deixi de fer-se fotos i cimeres i trobades amb el dictador genocida i inductor de l'assassinat de la periodisa, Vladimir Putin.
Ramon,
ResponEliminaNo sé si estaré a l'altura dels elogis. En tot cas, moltes gràcies!
Ramon, no és que no ho vulguin entendre, és que no en són capaços. Uns americans han fet un estudi per a demostrar que la radicalitat d'alguns comportaments nacionalistes tenen el seu origen en l'esperma de guarà. No ho sé, els científics descobreixen coses tan rares...
ResponElimina- Pedro
ResponEliminaSobre el primer que dius, ho vaig sentir a la ràdio. Aquest era el text que ho convocava, o un d'ells. Sobre el segon que dius, si fos tan fàcil, cap problema. Però els nostres mandataris sovint han de tractar amb caps d'estat gens recomanables... els paguem per això.
- Oriol
Bé, això de l'altura és molt relatiu :)
- Vladimir
Bé, que l'alliberin, doncs. Per cert, ja t'he lincat el web...
Em sembla molt bé Ramon això que dius "dels nostres mandataris", però llavors no facis gestos de cara a la galeria per pur esteticisme.
ResponEliminaCiU no va convocar cap , sents, cap manifestació.
ResponEliminaÉs més, molts militants estàvem glatint per poder expresar el que sentim al carrer, i se'ns ha demanat que tinguem paciència, que no fem més soroll.
I no parlo de CiU a Mataró,parlo de tota la federació.
Ara, si us fa tanta il.lusió que sortim al carrer a dir-vos la veritat a la cara, potser jo sigui una de les que s'ho plantegi.
No m'extranya que no reconeixeu que no sou el que la majoria de catalans volíem, però no us ampareu amb el sistema , el sistema també diu que s'ha d'escoltar la veu del poble, i això us ho passeu pel folre mil i una vegades.
- Pedro,
ResponEliminaJo crec que és perfectament compatible tenir una mala opinió d'un dirigent i que els teus responsables polítics mirin d'arribar a acords amb ell... en fi. No vivim en el millor dels móns possibles, si és que no te n'havies adonat...
- Nina,
Bé, ho celebro... però de bona tinta sé que no és així. I celebraria més que els dirigents de CiU es desmarquessin d'aquestes impresentables manifestacions.
La veu del poble, amb el mateix sistema electoral que va fer president a Jordi Pujol, ha estat expressada pel Parlament. La majoria dels seus diputats han vist que podien fer una majoria més d'acord amb els seus programes que amb el d'Artur Mas. No passa res, és el mateix que ha passat a Suècia, però allà l'esquerra ha hagut d'anar a l'oposició. Només cal acceptar el que el poble ha decidit, res més. Tan difícil és?
No sín "els teus responsables polítics", són els presidents i dirigents del teu partit polític, almenys a nivell estatal.
ResponEliminaUna cosa és arribar acords i una altra les cimeres, fotos i altres que volen fer-nos empassar Putin com un dirigents presentable.
Pedro,
ResponEliminaBenvingut al món de la Realpolitik
Em recordes a Pujol justificant els pactes amb el Pp, aleshores no tenies pietat.
ResponEliminaAra, amb arguments totalment convergents em justifiques pactes amb dictadors genocides denunciats per tu mateix.
Benvingut al món real.
- Pedro
ResponEliminaCrec que compares peres amb pomes (d'altra banda, els apctes amb el PP són legítims, només cal assumir-ne les conseqüències), però obres un debat que em smebla molt interessant. Consisteix en si un país democràtic ha de tenir o no tractes diplomàtics amb països on no hi ha democràcia. La meva opinió és que sí, fins i tot per preservar la democràcia, però entenc que provoca situacions paradoxals.