Parlar d'art | Alís | Mataró Ràdio

Albert Alís inaugurant l'exposició. Foto: R. Gallofré, capgros.com.

:
Com parlo d'art?

:

No tinc temps per apuntar massa impressions d'algunes de les exposicions que vaig; amb prou feines acabo l'article de Valors, la revista amb la què col·laboro en una cosa que no té res a veure amb la política. Tampoc tinc massa temps per veure les que m'interessaria, de manera que opto per anar-hi, preferiblement sol, estar-m'hi una bona estona, contemplar l'obra exposada (primer un cop d'ull general, després peça a peça) i, si les primeres obres m'enganxen, es produeix aquella sensació in crescendo. De tant en tant, és com si algú et parlés enllà dels llenços, és com si trobessis un rastre familiar, o una olor sospitosa, o una presència inquietant. I t'hi quedes una bona estona, els ulls fan la feina, tros a tros, com si llepessin el quadre. I el cervell es posa en marxa, bull, processa les dades, a vegades amb un soroll que no deixa reposar el regust de la llepada. La relació que s'estableix, diguem-ne així, no és mai unidireccional. El que escup el cervell en forma de fotons a través dels ulls ho rebo també en forma de dards, d'excitació, de torbació. I després sant tornem-hi, que acabada l'efervescència ve la carícia, en iniciar o acabar la llepada, el bes, conquerint territori de pell, seguint amb el símil corporal. El que en surt de la visió d'un quadre no és ben bé una comprensió, sinó més aviat una relació (a vegades és just el contrari, no?). Et servirà el que has après als llibres o en altres quadres, potser, però et semblarà sempre que comences de nou. Curta, potser; turbulenta o plàcida, que asserena o preocupa, però, de fet, no acaba mai d'explicar-te res. No deixa res per definitiu.

:

Ara que he descrit una mena de coit artístic amb els quadres, també he de dir que la majoria de vegades no passa de morreig. Però en algunes, l'enamorament és imparable.

:

En tot cas, a la part cerebral de la visió artística, aquella que expulsa i registra les dades bo i destorbant amb el seu soroll racional i fred, dec un parell de coses. Una, la memòria, el regust que et queda i que no s'acabarà d'esborrar mai si ha estat profund. I la segona, al moment, de vegades, són uns apunts ràpids al catàleg o en un paper casual, una mena de registre dels esquitxos de la ment bullint. A partir d'aquí i de pair-ho una mica, sóc capaç de balbucejar quatre coses. Un exemple (dels apunts):

:

Albert Alís

:

Albert Alís, A l'estació, oli sobre tela 162 x 180 cm, 2006
:

L'amic Pere Pascual m'havia advertit que m'agradaria, i així ha estat. La mostra que presenta el pintor mataroní Albert Alís a l'Ateneu de Caixa Laietana (Bonaire 3-5, Mataró) té el títol de Procés, que és justament el que vol explicar. Hi mostra unes quantes peces amb els seus esborranys, peces que, d'altra banda, es presenten coma "inacabades". Aquesta és la primera ironia; no hem quedat que una obra d'art mai no està acabada, que mai no ho acaba de dir tot, que mai no serveix per explicar-nos una cosa sinó per deixar-nos bé (o malament) el cos? Qui diu el cos diu l'ànima, que de fet van junts.

:

Albert Alís, Jardins de Luxemburg, oli sobre tela 195 x 130 cm, 2006
:

Aquí van algunes frases-esquitx en forma d'apunts:

• Les estacions semblen temples. Potser ho són, com els aeroports (mira Bofill).
• Els quadres són una concentració de traç i color, quasi atòmica, que després es dissol amb rapidesa.
• On és, doncs, el centre? En tot cas, la part elegida per ser-ho és ella i prou, ella sola diu tot el que s'ha de dir, ara per ara. Tu digues la resta. Desconcentrem-nos. Diàstole.
• La part elegida pel tot proposat. En el cas dels arbres, el tronc (i encara) i la profunditat de l'arbreda; en el cas de la cadira, el respatller. No és l'objecte, sinó la part, concentrem-nos-hi. Sístole.
• En alguns casos, hi a més realitat, més tema, en el reflex. M'excita emmirallar-me, sembla dir el quadre Els jardins de Luxemburg, que sembla el penis de David.
• És el reflex, tonto. L'economia, estúpid.
• Esboços i apunts: procés pensat, centre triat, composició elegida. Milimetrat, gairebé. No res a la improvisació per fer córrer la imaginació.
• Objectes: Finestres (transparència), escales, mines, estances: el paisatge de l'home.

Mataró ràdio per internet

:

:

A partir d'aquest cap de setmana, l'emissora local ha començat a emetre per internet. I en directe! És una gran notícia. Primer, perquè podeu tenir-la a mà segurament amb més facilitat, si sou usuaris habituals d'Internet (com els que ara em deveu estar llegint). Segon, perquè la podeu sentir arreu del món, cosa que no permet la recepció habitual. Aquí en teniu la programació. Per celebrar-ho, us he lincat l'enllaç a la columna de la dreta, de manera que aquest bloc esdevingui una de les possibles entrades a aquest mitjà de comunicació que cada dia m'agrada més.

: