Scott | Dues recomanacions | La llengua

Judith Scott El suplement dominical d'El País d'ahir parla d'una artista nord-americana, amb síndrome de Down i sord-muda, que és la protagonista d'un recent documental deLola barrera i Iñaki Peñafiel produït per Julio Medem. Us el recomano, com també les peces que fa la californiana Judith Scott, una mena de lligolls embolicats damunt d'objectes, escultures pertanyents a l'estil que s'ha vingut a anomenar art brut, on juga amb la forma, la textura i la disposició del color, com en aquest "Ocell de foc" amb que avui encapçalo el post. He de dir que, d'entrada, aquestes obres tenen valor artístic per sí soles, amb independència de l'autora.

:

Però tinc la sensació que, si ens endinsem en el fenomen, hi ha camp per córrer en la reflexió sobre, d'una banda, la capacitat creativa de les persones amb determinades discapacitats psíquiques. I de l'altra, sobre el fet mateix de crear i els impulsos que ho fan possible, la capacitat de la ment per articular símbols únics i complexos malgrat la seva incapacitat accidental per usar-ne d'altres. Aquest és un debat, diguem-ne, nou. Sovint, les expressions artístiques de persones amb discapacitat eren vistos com a simples distraccions, o curiositats. Fins ara, no fa as massa, s'ha començat a parlar de l'enorme capacitat comunicativa sensible que hi ha per desenvolupar al marge del llenguatge abstracte en la relació amb aquestes persones, i els seus efectes positius en el sempre difícil procés de socialització, també molt recent. Però el debat suggerit ara va més enllà, fins i tot: proposa la capacitat de crear, de construir objectes que inaugurin un llenguatge i ens produeixin efecte artístic, no tan sols científic o (comprensiblement) compassiu. (Gràcies per fer-m'hi parar atenció, J.).

:
Dues recomanacions

:

Una, el post d'en Jordi Merino que m'estalvia de comentar (elogiosament, és clar!) la recent Mostra d'Entitats de Mataró, un èxit rotund fruit d'una feina metilulosa i entusiasta de la regidora Cuscó i del seu equip. Dues, aquí teniu el vídeo ha publicat el PSOE per recordar com les gastava el PP en l'anterior treva d'Eta, amb molta més generositat (no voldria fer servir la paraula imprudència) que el Govern de Zapatero. Esperem que serveixi per posar les coses al seu lloc. I per prioritzar la via de les solucions, no la dels entrebancs.

La calma - IV

:
"Yo siempre he sido un defensor del proceso de inmersión [lingüística]. Si se hubiera hecho en su momento y se hubiera optado (...) por una educación pública en castellano y en catalán, eso hubiera comportado, a la larga, una discriminación para los que hubieran escogido el castellano (...). Sobretodo, teniendo como hemos tenido más de veinte años de gobiernos nacionalistas. Hubiera situado en una posición de desventaja a lo que hubieran escogido el castellano. (...) No, los problemas de la educación son otros. Los que hablábamos antes, pero no la lengua. (...)

:

Pero el catalán lo salvaremos los que lo hablamos mal. Que lo hablen aquellos que lo dominan perfectamente, eso tiene poco mérito".

:

Paraules de l'actual President extretes de José Montilla. Radiografía de la calma, de Juan Ramón Iborra. Ed. Planeta, Barcelona, 2006, pp. 71, 76.

: