:
Així, però en castellà, amb un neologisme inquietant, es titulava un recent article de Javier Echevarría a El País (26.10.2006) amb motiu de la publicació del recent llibre de Víctor Gómez Pin (a la foto) Entre lobos y autómatas (Premi Espasa d'Assaig 2006). Vaig dir que, venint com ve d'un cartesià irredempt, me n'alegro de la reivindicació humanista del racionalisme, que veu les orelles al llop del desenvolupament científic. I que recela d'un neo-romanticisme animalista (no pas l'ecologisme, que és d'una altra naturalesa) que no pot acabar gens bé... En fi, no he llegit el llibre, però fa bona pinta. O almenys ho sembla amb l'article citat, del que n'extrec el següent:
Gómez Pin afirma un antropocentrismo sin complejos. El centro de la cultura, el pensamiento y la ética, es el ser humano. La tecnocracia y la primacía de lo animal son dos formas de antihumaiiísmo, complementarias entre sí. Los lobos fueron domesticados por los seres humanos, ahora hay que enfrentarse a los tecnolobos (cyborgs, inteligencia articficial, sensores digitales y demás simulacros: Gómez Pin denuncia la sustitución de los cuerpos de carne y hueso por artetefactos igitalizados, evocando la alegoría platónica de la caverna. Clama al público, a veces indignado, al comprobar que nunca ha habido tantos millones de pobres e indigentes en la especie humana, ni tanto paternalismo a favor de algunos animales domésticos, que viven como curas. El animalista radical no busca tanto ser consecuente como tener de sí mismo imagen de redentor, afirma en un pasaje. No hay diálogo posible entre animales; ni tampoco entre máquinas -remacha Gómez Pin- porque los primeros carecen de concepto y las segundas de pathos.:La polémica está servida, pero jugando a dos bandas. Hay que humanizar los entornos tecnológicos, por una parte. Adamás, se trata de humanizar la ecología, en lugar de animalizarla. (...) Somos animales singulares, un misterio de la evolución, porque no sólo tenemos voz, omos además lenguaje. defender la causa del hombre implica volver a situar los problemas de las personas en el centro de la política, la economía y el derecho, incluyendo las cuestiones tecnológicas y ecológicas.
Bloguejant
:
Des d'aquí dono la benvinguda a una nova blocaire mataronina, la Glòria, que ha anomenat el seu espai Glorieta. Estic esperant amb candeletes els articles d'aquesta inquieta i sensible amiga, que ja tenia experiència en això d'escriure, però lluny de casa. L'altre que ja fa uns dies que ha reprès l'activitat blocaire, i amb molta força, és en Quico Torrejon, el cap del servei de Participació Ciutadana de l'Ajuntament, un bon treballador i innovador amb qui hem fet ja algunes batalles. Aprofito per dir que fa pocs dies, amb motiu d'una xerrada que vaig anar a fer al barri del Pla d'En Boet, vaig trobar-me amb Burdon en persona, l'autor d'un dels blocs mataronins més veterans i que encara no tenia el plaer d'haver vist personalment (bo i que ens havíem mailejat). I sí, darrere la pantalla hi ha gent, persones de carn i ossos (no tan sols tecnollops), bé val recordar-ho de tant en tant...
:
Des d'aquí dono la benvinguda a una nova blocaire mataronina, la Glòria, que ha anomenat el seu espai Glorieta. Estic esperant amb candeletes els articles d'aquesta inquieta i sensible amiga, que ja tenia experiència en això d'escriure, però lluny de casa. L'altre que ja fa uns dies que ha reprès l'activitat blocaire, i amb molta força, és en Quico Torrejon, el cap del servei de Participació Ciutadana de l'Ajuntament, un bon treballador i innovador amb qui hem fet ja algunes batalles. Aprofito per dir que fa pocs dies, amb motiu d'una xerrada que vaig anar a fer al barri del Pla d'En Boet, vaig trobar-me amb Burdon en persona, l'autor d'un dels blocs mataronins més veterans i que encara no tenia el plaer d'haver vist personalment (bo i que ens havíem mailejat). I sí, darrere la pantalla hi ha gent, persones de carn i ossos (no tan sols tecnollops), bé val recordar-ho de tant en tant...
:
I ara que parlem de blocs, en Cinto Amat fa un post que m'estalvia, per insuperable, de parlar del dia luctuós en el que perdérem Sarsanedas, Xicoy i Bigorra, aquest darrer amb aquell regust d'injustícia i de duresa amb que rebem la mort. I en Jaume rebla el clau amb Sarsanedas, també, el magnífic poeta que ha tingut na vellesa creativíssisma. I un savi que s'en va... com si n'anéssim sobrats.
:
Per últim, Joan Antoni Baron diu les coses molt ben dites a aquests del PP amb la txapussa del vídeo sobre seguretat. Han fitxat Madí?
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada