Gonnord i el barroc
:
Vinc de Sevilla, on he estat des de Sant Esteve al vespre. És la quarta vegada que hi anava, però la primera que era per uns quants dies, de manera que en vinc entusiasmat. Un dels motius del meu entusiasme és la quantitat (i qualitat) de Barroc, d'altra banda, ben viu: convents i esglésies curulles de peces i en ple rendiment, folklore forjat a partir de vàries peces des del segle XVIII, pietisme barrejat amb una mena d'hedonisme, etc. Ben viu.
:
Vinc de Sevilla, on he estat des de Sant Esteve al vespre. És la quarta vegada que hi anava, però la primera que era per uns quants dies, de manera que en vinc entusiasmat. Un dels motius del meu entusiasme és la quantitat (i qualitat) de Barroc, d'altra banda, ben viu: convents i esglésies curulles de peces i en ple rendiment, folklore forjat a partir de vàries peces des del segle XVIII, pietisme barrejat amb una mena d'hedonisme, etc. Ben viu.:
Un dels llocs clau, en aquest sentit, (si bé no l'únic, ni molt menys) és el Museo de Bellas Artes de Sevilla, una magnífica institució que, seguint el corrent del diàleg, presenta un parell de mostres. Una, comparant peces del Museu Goya de Castres. L'altra, dins la col·lecció pemanent, insertant fotografies de Pierre Gonnord, que enguany ha exposat a Barcelona, que permet de veure similituds i diferències importants amb la mirada del barroc espanyol, especialment del retrat (tema que tractà El Prado fa uns mesos). Mirem-ho: Els models de Gonnord són captaires, gent del carrer, joves, extrets d'arreu del món (Velàzquez també ho feia i Caravaggio utilitzava delinqüents, prostitutes i xaperos per fer models de déus, sants, herois i aristòcrates). Incorpora tot el llegat psicològic que ha anat adquirint la tradició del retrat i que el Barroc tot just insinuava (però de quina manera!). Llevat d'alguns casos, despulla els seus models de tot atribut, de tot "arranjament". Però (i aquí hiha una similitud evident) incorpora a la idea de bellesa allò no canònic, la lletjor fins i tot, allò que un dia és flor i el dia després decrepitud, la llum i la foscor, el flaire de la mort i la malaltia, la càrrega de la responsabilitat (o el pecat), la carnalitat... Crec que aquestes idees, cultivades a Espanya en oposició a les idees clàssiques i antropocèntriques que la Contrareforma combatia, són avui el que confereix al llegat barroc una modernitat brutal, i que Gonnord ens mostra sense embuts.
:
Il·lustracions: Josep de Ribera, Santiago el Mayor (c. 1634), Pierre Gonnord, Eladio (2004)
:
A les 12 a l'Ajuntament
:
Demà dimarts dia 2 (pels lectors matinals, avui), a les 12, a Mataró ens sumem a la crida de la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis i farem una concentració silenciosa davant l'Ajuntament per mostrar el nostre rebuig a l'atemptat d'abans-d'ahir a Barajas, el nostre clam a favor de la pau i la nostra solidaritat amb les víctimes d'aquest fet. Vindreu?
.jpg){kind=link}
:
Il·lustracions: Josep de Ribera, Santiago el Mayor (c. 1634), Pierre Gonnord, Eladio (2004)
:
A les 12 a l'Ajuntament
:
Demà dimarts dia 2 (pels lectors matinals, avui), a les 12, a Mataró ens sumem a la crida de la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis i farem una concentració silenciosa davant l'Ajuntament per mostrar el nostre rebuig a l'atemptat d'abans-d'ahir a Barajas, el nostre clam a favor de la pau i la nostra solidaritat amb les víctimes d'aquest fet. Vindreu?
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada