La qüestió decissiva | Enquesta

La qüestió decissiva
:

De nou us recomano avui l'Armand Puig que, amb motiu d'assumir el deganat de la Facultat de Teologia de Catalunya, concedeix una entrevista a la secció de religió de La Vanguardia (per què caram no hi ha secció de religió en cap altre diari de Barcelona?). Desprèn dues preocupacions essencials. La primera: la importància de separar (o de definir per separat, més aviat) el Jesús històric del Jesús Fill de Déu. És en aquet darrer on es troba allò genuí del cristianisme. La segona, la necessitat de comunicar millor aquest Jesús al món d'avui, amb el seu llenguatge i amb la crida a les aventures interiors que duu aquesta època. Us en deixo alguns fragments (la traducció maldestre és meva):

• Déu decideix entrar a la història d'una manera pobra. L'entrada de Déu a la història és l'antítesi d0una entrada potent. L'Omnipotent es depulla de la seva omnipotència. Aquesta imatge de Déu és completament paradoxal perquè relacionem la paraula Déu amb el poder i la força. però el cristianisme no presenta Jesús com un heroi. El cristianisme presenta Jesús com el fill de Déu que neix en un estable. Així és el Déu encarnat. I el secret de Jesús tan sols es manifesta després de la seva ressurecció: aquell que ha sortit de Déu retorna a Déu.
• La raó de ser del cristianisme és comunicar la figura de Jesús. L'Església és al servei d'aquesta comunicació.
• Parlar de la fe i del que creiem vol dir parlar de la llum que rebem, no pas de la llum mateixa.
• Parlar de Jeús és parlar de la cara visible de Déu.
• per comprendre el cristianisme cal entendre que Jesús no és només un gran profeta.
• Jesús no va voler ser mai protagonista de la seva pròpia història. sempre es va posar al servei del seu objectiu darrer: deixar que a través d'ell s'arribés al Deú de la compassió, la pau i la justícia.
• Un cristiaisme sense creu seria gnosticisme.
• No podem fer un discurs endogàmic sobre Jesús. ja ha passat l'època de cristiandat amb el seu discurs de portes endins. Hem de sortir a la plaça com Pau, que anà a l'àgora d'Atenes. La teologia ha de tenir una gran sensibilitat pel nostre món i un llenguatge intel·ligible. Llegir seriosament l'Evangeli comporta una saccejada interior ja que posa en qüestió qualsevo certesa. Alhora es creen noves certeses capaces de transformar el món. Entrem en una època on seran possibles grans aventures interiors. Hi haurà lloc per l'amor.

Enquesta
:
En un altre ordre de coses, el mateix diari publica avui una enquesta en la que mostra que els socialistes aguantaríem l'actual majoria, que s'ampliaria la representació dels aliats i que baixaria la del PP, just després de l'apretada insensata que el partit de Rajoy ha fet a rel de l'atemptat de Barajas. La conclusió de Julián Santamaría, que ha estat el seu responsable, és que l'electorat castiga a qui promou la crispació. A veure si prenen nota. (Vegeu Miquel Iceta, avui)

: