Pàgines

divendres, de gener 19, 2007

Legionel·losi 2002: solidaritat i fermesa

Aquesta tarda he hagut de substituir el meu company Oriol Batista, regidor de Benestar Social i Salut, absent per motius familiars prioritaris, i he presentat als mitjans de comunicació la resolució que ell ha signat a la vista de l'auto que el jutge ha dictat avui mateix i que exculpa les administracions de qualsevol responsabilitat a rel del brot de legionel·losi de l'any 2002.
:
Ho ha fet amb l'advocat Lluís Clemente, que ha estat qui representa l'Ajuntament en aquest cas, que és també el cap del servei jurídic administratiu de l'àrea municipal que presideixo (i que surt al meu costat a la foto). La resolució del regidor reprèn els compromisos contrets per unanimitat per l'Ajuntament en ple el 2002: màxima atenció i solidaritat amb les víctimes (94 afectats, 2 d'ells morts) i contundència en l'aplicació del Codi Penal sobre els responsables. Un cop el jutge (un molt bon jutge, segons la seva trajectòria, a Mataró tenim un luxe) ha exculpat l'Ajuntament i els seus funcionaris de tota responsabilitat, i un cop ell mateix ha reconegut el paper diligent i exemplar de l'Ajuntament aleshores (amb un operatiu dirigit per l'aleshores Alcalde Manuel Mas i el propi Batista), ara que les coses tornen a estar clares, aquest reprèn l'atenció a les víctimes i avança les indemnitzacions que el propi jutge ha fixat. I es persona com a actor civil per recuperar-les en la sentència que esperem condemnatòria. Solidaritat, doncs, i fermesa. I de nou, al capdavant. foto: Marcos Lossius (capgros.com)
:

2 comentaris:

  1. Enhorabona per la sentència. Ratifica el que vam fer en aquells complicats dies d’agost del 2002 i el que sempre vam dir. Al hora crec també que és encertada la decisió municipal d’avançar les indemnitzacions tota vegada que ara és un ajut als afectats que no té res a veure amb les preteses responsabilitats municipals sobre el tema.

    ResponElimina
  2. Manel,
    Hem pensat molt amb tu aquests dies: ho expliques molt bé al teu bloc. El temps (massa tard, potser) acaba posant les coses al seu lloc. I encara no hem acabat. La fermesa d'aleshores, tingues-ho per ben segur, ens dura encara. I les víctimes obtindran la justícia que mereixen. Gràcies!

    ResponElimina