:
:
El sentit
:
:
Després de la crisi de la religió i de les grans ideologies que van marcar el segle XX, els temps actuals se’ns presenten com el triomf dels aspectes més intranscendents de la nostra condició: l’oci, l’estètica i el consum semblen avui les panacees que han de garantir la nostra felicitat. Tanmateix, rere l’enlluernament d’aquesta societat de l’hedonisme, l’angoixa pel sentit de la nostra existència continua latent i una espiritualitat difosa, impregnada de saviesa orientalista i creences a la carta, mostra cada vegada més aquesta nostàlgia de l’absolut. Com trobar sentit en un món dominat per fórmules de felicitat enllaunada i consum immediat? Com s’expressen les necessitats espirituals en el món contemporani?
No us sentiu molt identificats amb aquestes preguntes? En fi, el programa, com deia, és molt suggerent:
- 12 de febrer «L’ideari humanista a l’era del genoma i la intel·ligència artificial» amb Víctor Gómez Pin, catedràtic de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona
- 19 de febrer «Les metamorfosis de Déu i del sagrat» amb Frédéric Lenoir, sociòleg i filòsof, director de Le Monde des Religions
- 26 de febrer «Els temps hipermoderns», amb Gilles Lipovetsky, sociòleg, autor de Los tiempos hipermodernos (Anagrama 2006)
- 5 de març «Valors i projecte vital en la modernitat», amb Carlos Castilla del Pino, psiquiatre, membre de la Real Academia Española
- 12 de març «El futur de la religió», amb Gianni Vattimo, professor de Filosofia de la Universitat de Torí
- 19 de març «Tecnologia, progrés i l’impacte humà a la Terra», amb John Gray, catedràtic de Pensament Europeu de la London School of Economics
- 26 de març «Ètica sense teodicea», amb Javier Muguerza, catedràtic de Filosofia de la Universidad Nacional de Educación a Distancia
:
Me atormenta el vacío (...). La nada. Son tantos los días en que me veo incapaz de escribir, ni siquiera de pensar. Hay días magníficos, ricos en descubrimientos y en ensueños, días que son un tesoro. Y después, semanas de silencio, de desesperación. (...)
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, pp. 282-283.
Il·lustració: Catàleg de POAA.
Ai, Sinceritat pòstuma, despestitat o ignorant Aznar....
ResponEliminaRecordo que molts ja el 2001, no el 2003, ja deiem que la guerra de l'Afganistan era l'antesala d'un macabre pla dissenyat pel big brother americà, amb la col·laboració dels cosins tontets d'Europa...
Recordos el Ple del 2002 on un grupet de xabals, amb nassos de pinotxo i bigotis "aznar style" vam demanar al sr. López, que intercedís amb el seu partit?
Això, això, fem-li el coro a en Bassas! Merino, no se sap on acaba el cul dels d'adalt i començala teva llengua.
ResponElimina- Jordi,
ResponEliminaBé, el que jo critico és que es fes servir una única escusa, i falsa, per fer una guerra sense el suport de les NNUU. També tinc una opinió crítica respecte a aquesta mena de protestes. La política s'ha de fer fent política, crec. I si es tracta d'un tema de guerres, no sé si el millor estil és el de posar-se uns nassos...
- Anònim,
Això dels de dalt (es diu així) és una ironia, no?
Per descomptat Ramón, comparteixo plènament que aquesta no és la forma. En aquest moment érem un grupet molt jovenent i " molt ben parit per cert".
ResponEliminaOstres, crec que l'anònim, des de la cobardia del comentari, em coneix molt, però que molt poc.
Com diu un amic sociòleg, el que de vegades diu en Jaume d'en Toni, diu més d'en Jauem que d'en Toni.
Jordi Merino
- Jordi
ResponEliminaOk, i tant.
(espero que aquests Jaume i Toni siguin uns personatges de ficció) :)
Ostres Ramón, avui em veig participatiu als blocs,je je.
ResponEliminaLo d'en Jaume i en Toni són dos pesonatges metafòric,(emprats com a tals per en Salvador Giner)
Jordi Merino
Jordi
ResponEliminaOk!
RB