Us està esperant una molt bona exposició, a
Can Palauet, de la darrera obra de
Jordi Cuyàs. Amb l'excusa d'homenatjar
Samuel Beckett, l'artista recull una sèrie de peces en una admirable posada en escena. Dibuixos, escultures, vídeo... hi ha com una mena d'explosió creativa al voltant de les idees, o les situacions, suggerides per Beckett o, qui sap, si per les reflexions beckettianes que sovint tenim. L'artista inisisteix amb algunes icones: el cos (el seu moviment, els seus fragments, els seus límits), la casa (per exemple: una magnífica escultura amb agulles de cap fent que l'exterior sembli un palau i l'interior un infern), els objectes (tan útils, tan inútils), la repetició (la successió sense solució de continuïtat al costat de les peces úniques)... Remet, crec jo, a un subjecte que busca, que mira (o es mira) sense saber massa què, que no troba més que allò que té de contingent. I un dia en fa símbol, l'altre dia art, li un altre dia estri de cuina. Us recomano de visitar-la. Fins el 29 d'abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada