Elogi del respecte

Amb aquest títol dedica la revista Compartir, editada per la Fundació Espriu (sempre interessantíssima) el seu monogràfic del trimestre on som. En ell, destaca una entrevista de Sergi Rodríguez a Josep Maria Esquirol, a rel de la publicació del seu llibre El respeto o la mirada atenta (Ed. Gedisa, Barcelona, 2006). Esquirol parteix de la idea que la violència ("etimològicament violare, vol dir trencar tota distància, dominant l'altre fins i tot físicament") és la conseqüència no pas de poc apropament sinó d'excessiu apropament, de manca de la distància necessària per mantenir cert secret, per preservar la individualitat de l'altre. Així, el respecte esdevindria la preservació d'aquesta distància, harmònica, per "anar més enllà" de l'altre mateix, com bé diu. Estar junts, a vegades, és el primer pas per violar. Crec que caldrà llegir-lo, a tenor de les idees que mostra en aquest text i que us en destaco algun fragment:

:

El respecte seria així un apropament a l’altre o a l’altre cosa mantenint una distància mínima.

:

Per exemple, si miro amb atenció la persona que tinc al davant m’adonaré que, aquella persona, mai no la podré arribar a entendre del tot; en la seva profunditat inabastable hi ha quelcom de secret. Pràcticament totes les cultures han considerat que hi ha esferes del misteri o del sagrat que fan tenir una actitud de distància, de no possessió, de cura.

:

Si veig la fragilitat, l’harmonia o el secret en allò que m’envolta, no fonamento absolutament l’ètica sinó que adverteixo algunes característiques de la realitat que m’envolta i això em fa adoptar una actitud de respecte.

:

Aquesta proposta no té com a fonament la transcendència però tampoc l’exclou, perquè es pot parar atenció i advertir que les coses del món em porten més enllà, veient petjades de l’infinit. No és que parteixi de la idea de Déu, sinó que mirant un altre puc advertir una profunditat que em porta més enllà. Això significa literalment la transcendència: el que va més enllà.

: