Amb un poema del Llibre d'absències, de Miquel Marti i Pol o amb un text personal que concentra en paraules tot allò que voldríem dir, si esn fos possible, a la persona estimada que se'ns en va, els funerals (una de les poqucs ocasions que agrupen creients i no creients en torn al Crist) es completen així amb el toc de proximilat que tant es deu trobar a faltar.:
Sí. La litúrgia dels funerals no és pròxima. Potser per l'heterogeneïtat dels convocats, que volen fer "seu" allò que veuen tan lluny. I és bo que sigui així: el Senyor vol que t'thom es trobi a gust a la seva taula, com a casa seva. Que es faci pregària, encara que sigui en forma del laic Marti i Pol, encara que el destinatari sigui la persona estimada (criatura de Déu, part de Déu, avui ja amb Déu) com si encara fos aquí: una manera d'entendre la Ressurrecció, de fet.
:
Hauríem de flexibilitzar-ne la litúrgia integrant, per exemple, aquests textos o cançons, siguin d'origen laic o religiós, i no arraconar-lo al final, "fora" de l'acte litúrgic. Són part de la litúrgia real, sovint el més sincer i víscut de totes les exèquies. Enmig de la litúrgia de la Paraula, enmig de la pregària universal, enmig de l'homilia. Sentiments humans (per tant, cristians) enmig de sagraments. Què més volem? .
:Hauríem de flexibilitzar-ne la litúrgia integrant, per exemple, aquests textos o cançons, siguin d'origen laic o religiós, i no arraconar-lo al final, "fora" de l'acte litúrgic. Són part de la litúrgia real, sovint el més sincer i víscut de totes les exèquies. Enmig de la litúrgia de la Paraula, enmig de la pregària universal, enmig de l'homilia. Sentiments humans (per tant, cristians) enmig de sagraments. Què més volem? .
* article publicat a El Full de Mataró, publicació de l'Arxiprestat, el 18 de febrer de 1999.
Fa molt poc, a rel de la mort del meu germà, he pogut veure repetides les pegues que posa el servei de diaconat del tanatori de Mataró per incloure l'aportació de lectures i cançons dins (no fora) del respons cristià. Hi veuen molts inconvenients. En un moment clau de la vida, se'n desentenen. El diaca (sort que era conegut!) em va arribar a dir que reben tocs d'atenció "des de dalt" si no respecten estrictament el ritus, i per això diferencien les aportacions familiars de la litúrgia.Han fosilitzat el sentit de la celebració cristiana (vegi's els disbarats que diu el Rouco amb relació a la celebració de l'eucaristia a la parròquia de St Carles de Madrid...: aquest bisbe s'ha paganitzat)
ResponEliminaCinto
ResponEliminaSí, crec que és un error. Jo tampoc aprovo gaire lo de les "roqsuilles", però d'aquí a no deixar ni un bri de "personalització" em sembla exageradíssim.