1. Es considera un “santero”? Quines qualitats ha de tenir un bon “santero”?:
Déu n’hi do... Portar el programa de mà rebregat al damunt, comprar-te una samarreta de Les Santes t’agradi o no, no parar a casa i tenir sempre un rol o altre...
:
2. Quin és el record de les Santes que té més present?
:
Potser el més antic que recordo siguin les majorettes i, com no podria ser d’altra manera, la por als gegants. Les dues coses han desaparegut...
:
3. Participava de petit a les Santes? De quina manera?
:
No massa, vaig afegir-m’hi quan era adolescent, o sigui que primer vaig descobrir els balls i després els gegants. La vida a vegades canvia l’ordre de les coses.
:
4. Li ve de tradició familiar?
:
A casa se celebrava Les Santes i s’assistia a la Missa... i alguna cosa més.
:
5. Quins canvis ha vist al llarg d'aquest temps?
:
La consolidació d’una festa totalment nova i participada, tant que ara les coses que tenen pocs anys ens semblen eternes. I potser està bé, així. També trobo molt encertada l’aparició del Cruïlla, un veritable festival d’estiu que engrandeix la sensació in crescendo de la festa.
:
6. Què hi troba més a faltar?
:
Potser que encara en fos més, de participada (però això deu ser com l’abstenció, sempre hi ha el dret a no fer-ho...), que s’aportés més des d’àmbits diversos, tant els festius com els que no ho són estrictament.
:
7. Què li agradaria que s'hi fes més?
:
Seguint amb el que et deia, per exemple, jo (que ja sabeu que sóc catòlic) valoro molt positivament l’aportació central de l’Església a la festa, és la que garanteix la continuïtat d’un patrimoni immaterial de primer ordre: la Missa de Glòria del dia 27, al voltant de la qual es configura la festa tradicional. Bé, doncs trobo que encara s’hi podrien aportar més coses. Crec que l’Església, com altres institucions i entitats ciutadanes, tenen una gran oportunitat de demostrar el seu compromís amb la ciutat.
:
8. Amb quina figura dels gegants, capgrossos, bèsties... se sentia i se sent més identificat? Li feia por alguna figura?
:
La Família Robafaves, sempre. Quan era petit, fora d’ella i els nans, no n’hi havia cap més. Ja he dit que dels primers records que conservo, hi ha la por als gegants.
:
9. S'ha posat mai sota el correfoc? Quines sensacions recorda?
:
Sí. Divertidíssimes.
:
10.Ha seguit mai tots els actes de les Santes?
:
Tots? És impossible.
:
11.Li agrada la Missa?
:
Ja he dit que és un dels patrimonis més importants que tenim... una cosa que només passa en unes hores determinades l’any i que se l’enduu el vent. Musicalment és dolça, potent, romàntica. La seva barreja amb la missa real, homilies i cumbaiàs inclosos, amb la parafernàlia del protocol, amb la son i tot plegat em sembla que la fa més viva, menys ‘de museu’... connecta amb la tradició mataronina expressada des del Barroc fins els llibres costumistes de Joaquim Casas o les cròniques de Manuel Cuyàs.
:
12.Creu que els barris es viu també la festa?
:
Jo crec que sí, francament. Opino que la creixent popularització del fenomen i la versatilitat dels actes arriba molt enllà de les muralles o les rondes. Segurament les noves pautes de les vacances (abans el tèxtil tancava per sant Jaume) hi ha ajudat.
:
13.Quin cartell de Santes li ha agradat més?
:
El de Pere Fradera, ple d’esquitxos, o el de Jordi Gasull, més pop art. He de dir, però, que alguns dels pintors que més admiro (Marc Prat, aquest any, Perecoll o Josep Mª Codina, entre molts d’altres) han fet peces molt interessants.
14.Quins dinars feia a casa per Santes?
:
El del Dia de Les Santes. Encara el fem. Com que no tenim ni jaumes ni quims ni annes, ho concentrem tot el dia de la nostra Festa Major.
:
15.Ha marxat de vacances algun any per Santes?
:
Sí, un parell o tres de vegades; més a mitja festa que totes les Santes, però. T’asseguro que l’any següent en véns amb més ganes. Potser de tant en tant s’ha de fer això, després veus fins a quin punt ho portes al cor.
:
16.Anècdotes i situacions divertides.
:
Durant força temps vaig ser l’encarregat de dur la Banda de Gaianes amunt i avall, per encàrrec de la Comissió de Santes. Em deien Bandido. Que m’hagi dedicat a la política no hi té res a veure, eh?
:
La Família Robafaves, sempre. Quan era petit, fora d’ella i els nans, no n’hi havia cap més. Ja he dit que dels primers records que conservo, hi ha la por als gegants.
:
9. S'ha posat mai sota el correfoc? Quines sensacions recorda?
:
Sí. Divertidíssimes.
:
10.Ha seguit mai tots els actes de les Santes?
:
Tots? És impossible.
:
11.Li agrada la Missa?
:
Ja he dit que és un dels patrimonis més importants que tenim... una cosa que només passa en unes hores determinades l’any i que se l’enduu el vent. Musicalment és dolça, potent, romàntica. La seva barreja amb la missa real, homilies i cumbaiàs inclosos, amb la parafernàlia del protocol, amb la son i tot plegat em sembla que la fa més viva, menys ‘de museu’... connecta amb la tradició mataronina expressada des del Barroc fins els llibres costumistes de Joaquim Casas o les cròniques de Manuel Cuyàs.
:
12.Creu que els barris es viu també la festa?
:
Jo crec que sí, francament. Opino que la creixent popularització del fenomen i la versatilitat dels actes arriba molt enllà de les muralles o les rondes. Segurament les noves pautes de les vacances (abans el tèxtil tancava per sant Jaume) hi ha ajudat.
:
13.Quin cartell de Santes li ha agradat més?
:
El de Pere Fradera, ple d’esquitxos, o el de Jordi Gasull, més pop art. He de dir, però, que alguns dels pintors que més admiro (Marc Prat, aquest any, Perecoll o Josep Mª Codina, entre molts d’altres) han fet peces molt interessants.
14.Quins dinars feia a casa per Santes?
:
El del Dia de Les Santes. Encara el fem. Com que no tenim ni jaumes ni quims ni annes, ho concentrem tot el dia de la nostra Festa Major.
:
15.Ha marxat de vacances algun any per Santes?
:
Sí, un parell o tres de vegades; més a mitja festa que totes les Santes, però. T’asseguro que l’any següent en véns amb més ganes. Potser de tant en tant s’ha de fer això, després veus fins a quin punt ho portes al cor.
:
16.Anècdotes i situacions divertides.
:
Durant força temps vaig ser l’encarregat de dur la Banda de Gaianes amunt i avall, per encàrrec de la Comissió de Santes. Em deien Bandido. Que m’hagi dedicat a la política no hi té res a veure, eh?
:
* text complert del qüestionari que ha sortit publicat resumit al suplement de la Festa Major de Mataró, d'El Punt d'avui, sota el títol "Em feien por els gegants". La foto és de quan era petit, més petit vull dir.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada