Un llibret desconegut d'un autor quasi desconegut. Parlo de
Pulgas y elefantes (Ed. Melusina, Barcelona, 2007), de
Bengt Oldenburg, un periodista, professor i editor finès nascut el 1927, que recalà a Espanya després de viure a París i Argentina. Oldenburg recull en aquest llibret un conjunt d'articles curiosíssims sobre diversos temes. El que dóna títol al recull prové d'una frase de Jonathan Swift sobre la manera de representar les coses i el seu tamany, que prefigura bé el domini d'altri, quan ho miniaturitzem, o la 'divinització', també per al control, quan ho megalitzem. Analitza les guerres i el terrorisme, reivindica les bones maneres davant la trivialització de les relacions, relativitza les modes en el menjar o en l'automòbil, mira d'entendre què passa amb la tendència creixent dels tatuatges i desconfia dels vestits o els relats "transgressors" que, de fet, no fan més que ampliar el poder uniformador del sistema. La constant és la de donar la volta a les coses, com mostrar els films o els grups de reock de terror com a ressorgiment de la por que ens fa estar a tots més quiets, o la dificultat de transmissió mitològica que apareix en els contes de Disney, o les contradiccions del sistema penitenciari, o la substitució de la religió per la medicina i la ciència... Un plaer per a les neurones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada