:
Un bon llibre d'estiu és el Relacions particulars, on Josep Mª Espinàs fa un retrat a base d'anècdotes viscudes en comú, de cinc escriptors memorables que principalment a causa de la seva activitat editorial (Espinàs ha treballat molts anys a Destino), havia freqüentat. No és pas cap estudi ni res que s'hi assembli, però s'acosta a la personalitat de l'escriptor citat com segurament cap estudi podria fer. Ja diu ell que això de separar categoria d'anècdota és una ximpleria.
:
Els cinc escriptors són Salvador Espriu, de qui destaca la seva austeritat i rectitud absolutes, J.V. Foix, l'elegant poeta de qui posa de manifest la seva plasticitat, Miguel Delibes, potser admirable per la seva radical "normalitat", Josep Pla, segurament la personalitat més acusada i contradictòria, Camilo José Cela, de qui fa un retrat al voltant de la seva capacitat fabulatòria i les seves dots "industrials" i finalment, Josep Mª de Sagarra, que descriu com tot un senyor amb una destresa inigualable per a la versificació.
:
Dic que és un bon llibre d'agost perquè es deixa fluir bé pel cervell, dóna ganes de llegir més d'autors que, potser. són una mica passats de moda i que, a parer meu, encara tenen una altra característica: una certa sensació d'outsiders, de no formar part dels veritables escriptors del seu temps o de les modes d'aleshores. Els temps, però, eren ben bé uns altres i això també sorprèn força. Per exemple: és fantàstica la relació de notes manuscrites que s'enviaven, que són com una mena d'e-mails però amb un enginy avui introbable i un humor finíssim.
:Una darrera cosa. M'ha consolat com justificava Josep Pla la seva abundant producció literària (seria Pla avui un blocaire?). A ell no li calia, és obvi. Però als pobres desgraciats que fem blocs amb excés propi de malalts ens calma una mica l'angoixa: "Per arribar a escriure una cosa que tingui cert sentit, cal haver escrit moltíssim" (p. 97). Gràcies, mestre. En això estem.
:
:Llegiu la crònica de Manuel Cuyàs a El Punt
Llegiu l'article de Xavier Roig a l'Avui
Mireu una entrevista a Espinàs a Vilaweb.tv
Vegeu article de Fermín Robles a El País
En parla Lluís Vilarrasa al seu bloc
És curiós Ramon, però d'aquesta selecció estiuenca de llibres que fas, n'he llegit uns quants (Roth, Pàmies,Espinàs...) o bé els tinc a la pila de llibres (Pamuk) i precisament, en relació a Pla, estic endinsantme just ara en el seu quadern gris, dietari magne que, salvat tot el que s'hagi de salvar, seria com un extens bloc "avant la lettre" de l'any 1918. Molt bona imatge.
ResponEliminaJoan
ResponEliminaBé, encara en tinc una mica més de preparats... Jo també crec que la tradició dietarística (a Catalunya, amb bons referents) és el millor precedent per emmirallar-nos, els blocaires. Pla fa alguna cosa mé que dietarisme, però; ell escriu cada dia, escriu i escriu, i ho fa tot d'una manera ben quotidiana, per bé que molt enginyosa i molt ben feta.