Fer-se un Roth | Jo, President

L'agost de l'any passat vaig fer la currada de recomanar un llibre diari, amb la idea de mantenir aquesta endimoniada periodicitat. Ja vaig dir que la tria era a l'atzar, o que havia llegit darrerament, i que el comentari era del tot informal. Vaig preparar-ne força els mesos abans, però, com tota obligació (encara que sigui auto-obligació), arribava algun moment que havia de córrer. M'està malament de dir-ho, però sé que va agradar força. Bé, aquest any, encara que potser el principal que recomanaré són llibres o, millor dit, coses a fer a partir de llibres, segurament introduiré alguna proposta a fer que no té res a veure amb el llegir. Per això sempre començaré el títol amb un verb. I que el llegir no ens faci perdre l'escriure, ja m'enteneu...

:
Foto: Natural Beach, de Flash This.
:
Propostes d'agost - I

Segurament repetiré algun autor. Com és el cas de Philip Roth, del qual us vaig presentar un llibre l'any passat. Enguany parlaré del darrer, Elegia (Ed. La Magrana, Barcelona 2006, trad. Núria Parés). Fet a base de flash-backs, l'autor es centra especialment en el procés de pèrdua que significa l'envelliment i la malaltia, amb les avaluacions sobre les eleccions que hem fet (quantes d'errònies....) i els guanys que també hem tingut amb les persones que ens hem anat trobant.

Malvats cabrons! Fills de puta ressentits! Mitges merdes condemnades! Hauria estat diferent, es preguntava ell, si jo fos diferent i hagués fet les coses d'una altra manera? Seria tot plegat menys solitari que ho és ara? I tant que sí! Però ho vaig fer així! Tinc setanta-un anys. Aquest és l'home que he estat. Això és el que vaig fer per arribar fins aquí, i no hi ha res més a dir! (p. 71)

:

El protagonista d'Elegia, que comença i acaba el dia de la seva mort, respon a l'arquetip que Roth ha anat forkant en la seva producció literària. Un home gran, que ha viscut amb una intensitat de la que només en té l'eco, que no li acaba de sortir bé tot el que fa, que viu sotmès al seu cos i les seves limitacions, que n'és conscient, així com del seu relativisme moral. Però també dels descobriments.

:

Quan ets jove és la part externa del cos el que et preocupa, com et veus exteriorment. Quan et fas gran, és la part interna el que et preocupa, i la gent ja no es fixa en l'aspecte que tens. (p. 63)

I notava també aquella forta sensació d'individualització, de sublim singularitat, que caracteritza una trobada sexual i fresca o una aventura amorosa, i que és absolutament al contrari de la lenta despersonalització d'una malaltia greu. (pp. 94-95)

:

Fer-se vell, això que ara ens sembla tan inversemblant, arriba un dia o un altre (si hi ha sort), "on tan sols pensar és estar ple de dolor", d'acord amb el vers de Keats que introdueix el volum que, per cert, ha rebut el premi Faulkner. Roth ens ho anuncia amb avisos com aquests. Val la pena llegir-los (fer-se un Roth) de tant en tant. I anar-se preparant.
:

• Fragment a Vilaweb
• Post al bloc Llegeixes o enriqueixes?
• Post al bloc Alícia
• Post al bloc Ladridos crepusculares
• Crítica a DiariMaresme.com
• Crítica de José A. Gurpegui a El Cultural
• Crítica de Juan A. González a Ojos de papel
• Crítica de Guadalupe Nettel a Letras Libres
• Crítica de Juan Manuel Vera a Transversales
• Crònica de Mili Rodríguez a La Nación, Xile.
• Crònica d'Iñaki Ezquerra a El Norte de Castilla.

Jo, President

De nou, Josep Jo assoleix la Presidència del Consell Comarcal del Maresme a partir d'una àmplia majoria i sense cap vot en contra (qui es pensi que ha trobat la clau de la sociovergència va llest, sempre hem dit que, on es fa política, és als ajuntaments). Llegiu al seu bloc la seva intervenció en la presa de possessió. El mataroní Esteve Terradas presidirà el Grup Socialista al Consell.

: