:
El President Montilla va anunciar importants avenços en matèria fiscal (pràctica supressió de l'impst de successions per patrimonis mitjos i baixos), de foment de l'ocupació, de l'allargament de l'horari del metro, etc. Ho va fer a l'inici del Debat de Política General que viu aquests dies el Parlament de Catalunya. Però, per demunt de tot, va exhibir l'orgull d'un país que, per aspirar a la normalitat (o, millor, a l'excel·lència), ha de començar a funcionar normalment i excel·lent. I que defuig de la imatge barroera dels que cremen retrats, dels que exclouen parts del país, dels que empetiteixen Catalunya fent el freak amb programes anticatalanistes a Antena 3, etc. I que confien molt en el país que som. Vegeu el seu discurs íntegre del President, la incisiva resposta a Mas d'avui (qui deia que Montilla era soso?) i la intervenció del Portaveu socialista, resumida en aquesta notícia i en aquest vídeo (contra l'"èxtasi del melic" i a favor de la "generació de confiança" i la "il·lusió col·lectiva" en la millor tradició del catalanisme). Foto: Isabel Marquès / ACN.:
Berlín
:
Vaig ser a Berlín el cap de setmana passat. Jo, que no surto gaire (ara), m'ho vaig passat força bé. Aquí en teniu algunes fotos.
:
Vaig ser a Berlín el cap de setmana passat. Jo, que no surto gaire (ara), m'ho vaig passat força bé. Aquí en teniu algunes fotos.:
Els blocs de guerra
:
Llegeixo a El País un interessant reportatge de Beatriz Portinari sobre la manera de treballar dels corresponsals de guerra, centrats en l'aparició de blocs que els substitueixen i comparant-lo amb el temps de Hemingway, a partir d ela pregunta de si l'escriptor nord-aericà avui escriuria en un bloc. N'extrec uns paràgrafs relativamet crítics que em semblen interessants de cara el debat sobre la blocsfera, que recullen l'opinió de tres corresponsals (i que podrien estendre's a altres àrees d'interès d'aquest mitjà):
:
Els blocs de guerra
:
Llegeixo a El País un interessant reportatge de Beatriz Portinari sobre la manera de treballar dels corresponsals de guerra, centrats en l'aparició de blocs que els substitueixen i comparant-lo amb el temps de Hemingway, a partir d ela pregunta de si l'escriptor nord-aericà avui escriuria en un bloc. N'extrec uns paràgrafs relativamet crítics que em semblen interessants de cara el debat sobre la blocsfera, que recullen l'opinió de tres corresponsals (i que podrien estendre's a altres àrees d'interès d'aquest mitjà):
:
"A mí los blogs me parecen pintorescos. ¿Qué tipo de información se puede dar en una ciudad donde salir a la calle significa que te peguen un tiro? No sabemos nada de lo que pasa realmente en Irak, sólo el número de muertos y un poco de color del mercado. Los bloggers sólo serán útiles cuando pasen meses en un país y se puedan mover para hacer contactos", opina Ángel Santa Cruz, de EL PAÍS, veterano corresponsal que en las décadas de los ochenta y los noventa ha cubierto la primera línea de los principales conflictos.:
:
Frank Gardner fue reportero de la BBC para Oriente Próximo durante años, hasta que en 2004 sufrió un tiroteo en Riad que le dejó en silla de ruedas, experiencia que narra en su último libro, Sangre y arena (Kailas). Para él, la expansión de los blogs conlleva riesgos para el público. "La llegada del periodismo ciudadano y de los blogs implica que las noticias escritas o emitidas por periodistas profesionales puedan ser sustituidas por el relato de testigos oculares de la gente de la calle. Esto podría conllevar un riesgo de manipulación. Así que si los lectores y espectadores toman la información de una fuente sin contrastar, deberían preguntarse quién está escribiendo y por qué", advierte, en una conversación telefónica.
:
El reportero y fotógrafo Gervasio Sánchez, con 25 años de experiencia en Oriente Próximo, África o los Balcanes, se apuntó a las nuevas tecnologías durante la última guerra de Irak, con la actualización online de noticias a lo largo del día para El Heraldo de Aragón. "Los blogs deberían ser escritos por gente especializada, que entienda lo que sucede a su alrededor. Además, Bagdad no es más peligroso que Sarajevo, y no hay excusa para no cubrirlo o hacerlo sólo por agencias. Si los medios no mandan a corresponsales es porque han renunciado a hacer buen periodismo", afirma.
Quin cacao mental que tens Bassas, realment el resum que fas del discursa no s'adequa, per sort, al que ha estat realment. Vaya poti poti d'enemics mentals que t'has construit per no parlar d'un discurs que no sé si has vist. Per cert, si t'ho proposes, potser algun dia dedicaràs alguna ratlla a la renfe.
ResponElimina- Pedro
ResponEliminaSi vols, pots llegir sencer el discurs que linco. El meu cacau endolceix la ment, tranqui.
Ospa noi t'has ben lluït. Saps que la tònica actual duu inexorablement a la desaparició de la llengua i cultura catalana? Al 1900 hi havia a Catalunya un 98% de catalanoparlants, ara estem en un 48%, saps cap on ens duu ço? Saps què esdevé si els catalans exercim el lliure dret de l'autodeterminació, tant si votem si com si votem no? Doncs que venen els tancs espanyols per a atacar als civils. Tot això com a català com ho paeixes? Coneixes el que vol dir autoodi? I la síndrome d'Estocolm?
ResponEliminaJo hi vaig passar, hom pot recuperar-se i alliberar-se.
Pensar-hi si us plau.
Hola Ramon, has de reconeixer que era millor tenir el Sr. Maragall de president que al Sr. Montilla.
ResponEliminaJo si fos del PSC ja estaria buscant un substitut. Aquest home és una persona que només desperta ganes de badallar. És només el meu punt de vista i no vull que ningú s'enfadi, però hi ha altres persones que comenten el mateix.
David Morgades
- Narcís,
ResponEliminaMira, jo no hi era el 1900, però si unes quantes dècades més tard. I t'asseguro que el grau de coneixement del català és molt superior al de fa 30 anys. L'altra cosa és l'ús. Jo també crec que cal fer un esforç, però de tots els ciutadans.
També penso que l'autodeterminació o la independència no té res a veure amb l'ús del català. Andorra, un país independent de parla catalana, està baixant en picat el grau d'ús i coneixement de l'idioma. No tot ho arregla l'Estat (propi): va caure el Mur, ho sabies?
- David,
Jo crec, sincerament, que ha passat l'època de polítics que en deien 'carismàtics'. Sembla que l'electorat occidental valora altres aspectes que, sincerament, Montilla els té. Jo per riure o emocionar-me vaig al cine, no al Parlament. El debat d'aquests dies demostra, però, que Montilla pot tenir també grapa parlamentària. Almenys del poc que vaig veure. Però gràcies per opinar diferent, així enriquim el bloc.
Aquesta és la resposta? Quin nivell de seriositat té aquesta resposta?
ResponEliminaMiri, les llengües moren quan no les parla ningú no pas quan no les estudia ningú i aquest és el cas de la llengua catalana car està sent substituida per la llengua castellana degut totalment a la no integració de la immigració espanyola propiciada per en Franco. Aquesta no integració i creació de guetos espanyols dins Catalunya ha estat construida gràcies al PSC. Tothom ho sap, ningú ho diu. Hi han un parell de partits polítics llurs vots venen tots de la immigració espanyola no integrada aquests són el PP i el PSOE-c.
Per cert, amb esfoços, tal i com s'ha demostrat empíricament els últims 23 anys no es va enlloc. Vol que la llengua sobrevisqui: independència. Sap què passa però que Andorra no és cap estat independent. És un territori subjugat a Espanya i a França.
O també podem parlar de polítiques destinades a afavorir la llengua catalana: al cinema 80% de títols en català, totes les teles obligades a emetre el 80% de llur programació en català, administració llengua única, desaparició de les classes de castellà. Pensi sempre que els catalans que viuen a Madrid ho tenen molt pitjor i ningú s'evera ni diu ben res, si no li agrada ço que li comento faci el favor de criticar primer el funcionament actual de tota Espanya car és 1000 voltes més sever envers el catalans que ço que li esmento.
Per cert, no coneixo cap estat lliure del món llur llengua estigui amenaçada en llur territori. Per tant, Andorra, tal i com ja he esmentat, no el podem considerar un esta lliure sinó sotmès a la voluntat dels estats veins. A més a més, si Andorra no té el futur de llur llengua assegurada no és pas per culpa de les polítiques que jo tiraria endavant sinó de les que vostè no tiraria endavant.
Quan parles del mur ni t'entenc ni ho vull fer. El sarcasme de baixa intensitat mai m'ha afectat gaire.
Noi, el poder potser si que el teniu, ara, la raó ben gens.
A mi em faria pena ésser el botxí del meu propi poble. Però suposo que arribats a una edat hom vol viure de la política i no pot fer un canvi en la manera de pensar tot i veure un mateix que s'ha equivocat de totes totes puix les amistats s'haurien de canviar i ço duu treball.
Tu mateix...carda el que et vingui en gana, no seràs ni el primer ni l'últim botifler.Ara bé, deixem recordar-t'he que hom pot canviar.
- Narcís
ResponEliminaEm referia que aquesta qüestió, la de l'ús del català (i moltes altres), no es resolen pas amb més Estat (fronteres a l'Ebre, imposicions com les que descrius...), sinó amb més societat, amb una societat més compromesa amb la seva llengua. A això em referia amb la ironia (no sacrasme) del Mur. Les ideologies que ho confien tot en passar per l'Estat fracassen. Desenganya't, però: de fet, no hi ha estats independents del tot en un món com el nostre. Per bé i per mal...
Fronteres i murs no ho he dit pas enlloc, mai se m'acudiria. Independència, com Suïssa.
ResponEliminaAra, les obligacions bé que li funcionen a la resta de nacions del món per fer perviure llur llengua.
- Narcís
ResponEliminaAixò del mur ho he dit jo: em referia a les ideologies que basen la seva recepta exclusivament en un Estat. I això de les fronteres em referia elípticament a la independència.
Bé Ramon, no sembla pas que la conversa es pugui perllongar si no em rebats els arguments. En principi ho deixaríem aquí.
ResponEliminaEncantat de parlar amb tu. Arreveure.
- Narcís,
ResponEliminaDintre de les limitacions dels comentaris, crec que n'he donat algun, d'argument. però vaja, gràcies a tu per participar-hi.