Pàgines

dimarts, d’octubre 16, 2007

Barroquisme i destrucció | Jo sóc tonto

Barroquisme i destrucció
:
Y es [una curiosa condición del ser humano] su espontánea tendencia a la destrucción. El ser conservador es algo no espontáneo (...). Sólo se vivirá moralmente cuando se haya vencido esta tendencia espontánea a la destrucción (...). Y al estar prohibida la destrucción, adviene un proceso acumulativo; el anhelo sigue inventando nuevos tipos, nuevas fórmulas; estiliza las habidas, las separa, las complica, las enmuralla. Es el barroquismo.
:
María Zambrano, Persona y democracia, Ed. Siruela, Madrid , 1996, pp. 82-86.
Bernardo Bellotto, Capritx amb el Colosseu (1746), Galleria Nazionale, Parma.
:
Jo sóc tonto
:
Dec ser rematadament tonto, no com el paio de MediaMarkt (de fet, té més butlla el mercat que cap altra institució...). Ho diuen les dretes, també les més fines i educades. fa poc, Duran deia que els votants del PSC som menys formats que els seus, com recordava fa poc Joan Ferran. Bé, no es deuria referir a malformacions físiques, suposo, encara que, si fos així, també preferiria ser del meu bàndol. Es deu referir a les nostres capacitats. No és la primera vegada que la dreta diem-ne platònica al·ludeix a la pressumpta garruleria dels socialistes i especialment dels votants del PSC per menystenir-lo. Quina pena. resulta que la democràcia té imperfeccions com aquestes i els rematadament tontos com jo tenim el mateix dret a vot que les lumbreres com Duran.
:
Però no tan sols la dreta m'ataca. Resulta que per alguns que confonen memòria amb revenja la culpa de tot la tenim els ignorants atemorits pel més enllà que, per culpa de la nostra senzillesa d'esperit i de cascos, tenim la desgràcia de professar una fe i ens agrupem en una mena de secta, segons ells. Sort que el nostre fundador va dir que havia amagat a savis i poderosos el seu tresor: si són d'aquest tipus, ja em va bé ser dels ignorants, dels que no sabem (etimologia d'agnòstic, per cert) i malgrat tot anem a les palpentes fent el que podem... Ja va dir Savater fa uns quants anys que "Voltaire lucha contra las hogueras de la intolerancia y, por tanto, ni con la mejor voluntad del mundo cabe alzar nuevas piras expiatorías en su irreverente nombre".
:

7 comentaris:

  1. catalanista?, d'esquerres?, i a més a més cristià?... ui, ja et pots anar calçant per rebre per totes bandes. És trist però és així.

    ResponElimina
  2. Eloi
    Jo crec que no ben bé... Diria que 'reps' per significar-te, per 'sortir de l''armari', com si diguéssim. Però amb molt de gust.

    ResponElimina
  3. Ramon,
    vigila! la falsa modèstia és pecat (no mentiràs, diu un Manament). Estic segur que no he votat persones que passegen a le palpents.

    I sobre els fatxendes de la dreta, tranquils, la ignorància és atrevida i vesteix faldilla de campana. Espero que s'entengui la metàfora, no me l'agafeu amb paper de fumar.

    ResponElimina
  4. Estic d'acord en que un rep per "SIGNIFICAR-SE".
    No estic d'acord en que això sigui rebut amb molt de gust.
    ( Masoquisme ,estoicisme,sacrifici cristià .......????)

    Suposo que un també té dret ha estar fins els collons !!!! Perdó... que això no es políticament correcte ....

    JE , JE, JE, ....una brometa !!!!

    Jokin

    ResponElimina
  5. - Vladimir,

    Des del punt de vista de les certeses empíriques, sí que vaig les palpentes. Cal reconèixer sempre que el que no sabem ni segurament podem saber és molt.

    - Jokin

    Bé, la veritat és que sí. No hi ha plaer sense esforç, ni avenç sense resistències, ni guany sense cost.
    Sí, i tant, a mi també em passa que algunes vegades se m'omplen (també s'han de saber buidar, si em permets ser tan políticament incorrecte com tu).

    ResponElimina
  6. No només les dretes et critiquen, malgrat una possible paranoia t'ho pugui portar a pensar. Conec molts catalanistes i independetistes,a part de jo mateix, que sortosament estan (i estem) a les teves antípodes ideològiques.

    ResponElimina
  7. Ja. El que deia és que a vegades rebem per diversos bàndols. Celebro que per tu sigui una sort aquesta llunyania... sempre és bo veure les coses positives.

    ResponElimina