L'abisme | Entrevista a 'Capgròs'

L'abisme
:

:
Quien conoce su masculinidad y conserva su feminidad, es el abismo del mundo.
:
Lao Zi, citat a Diccionario de símbolos, de J. Eduardo Cirlot, Círculo de Lectores/Siruela, Barcelona, 1998, p. 110.
Vídeo: Vero, de Roger Bernat (2004)
:
Entrevista a Capgròs
:
La Judith Vives em fa una entrevista pel Capgròs de demà, la versió més llarga de la qual publica avui al mitjà capgros.com. Enm queda un pèl col·loquial, potser, però resumeix força bé una horeta de xerrada sincera i oberta sobre un afer que m'ocupa força temps aquestes setmanes i del que recullo opinions, en sentits diferents, molt interessants arreu on vaig. Aquí la teniu (fotos: Romuald Gallofré)
:

Ramon Bassas: 'El trasllat és molt millor que l’enderroc'

El regidor d’Urbanisme parla sobre l’estudi que recomana reconstruir la fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt
per J. Vives - fotos R. Gallofré - 18/10/2007

Bassas durant l'entrevista

Plantegen una rèplica?
Primer cal estudiar com es fa el trasllat, que el resultat es pugui dir rèplica és pura caricaturització. Quan es fa un trasllat cal mirar com es poden conservar i reconstruir els elements. Els estudis que hi ha sobre la taula proposen que es recuperi tota la "pell". Els elements que no aguantarien un nou ús, els reproduiríem.

Què hi té a dir el Consell del Patrimoni?
Ens vam reunir perquè aportin idees, crítiques i suggeriments. No perquè votin, perquè no hi ha res a votar. Això és el que hem de fer en aquests moments, seguint amb la caricatura d’alguns, saber si això és una mona de Pasqua o és normal.

Hi ha alternatives a aquest trasllat?
Si, traslladar-la a Ca l’Ymbern, però ens semblava una mala solució. O mantenir la fàbrica on està, però és una solució que econòmicament s’encareix i és molt pitjor des d’un punt de vista funcional i de contemplació del patrimoni. Quedaria ridícula al costat d’una peça com el Corte Inglès. El trasllat podria ser la solució més raonable. Però estem oberts a qualsevol opció.

I enderrocar-la?
Aquesta és l’opció que havíem previst. Però a ningú li agrada enderrocar una peça catalogada. El govern anterior va pensar que es podia recuperar i hem vist que l’alternativa que surt és molt millor que l’enderroc, perquè col·loques un actiu en mans d’algú amb molt de valor. L’enderroc no costava diners però tampoc quedava cap actiu. Amb aquesta proposta perdem, però guanyem, i això s’ha de considerar.

Vostès tenien majoria per decidir. I no ho van fer.
No sempre el que pensa el grup majoritari del govern és el que s’ha de portar a terme. Nosaltres creiem que seria un valor assolir el màxim consens, però per assolir-lo has de saber què cedeixes i cap a on vas, i per nosaltres l’essencial és que vingui el Corte Inglès.

Fins a quin punt van pressionar ICV i ERC perquè no es tirés a terra?
Era una posició que ja havia pres l’anterior govern i va ser prou senzill arribar a l’acord. Tant ICV i ERC com el PSC van votar a favor de demanar els estudis i vam dir que si podíem, mantindríem la nau.

La gent es pregunta quin és el valor real la fàbrica.
La gent es pregunta si mana el Corte Inglès, i cal parlar clarament. Qui va decidir que el Corte Inglès anés allà va ser el govern municipal, i si algú s’ha ficat en aquest embolic som nosaltres.

Així doncs, el Corte Inglés no es mou.
El Corte Inglès va mostrar les seves ganes de venir a Mataró. I Mataró va fer una aposta per un Corté Inglès urbà, que el seu impacte repercutís positivament al seu entorn, i va decidir que fos d’unes dimensions competitives pel mercat metropolità en el qual entrem. I un cop presa aquesta decisió, hem hagut de decidir què passa amb el patrimoni. El govern anterior va pensar que era possible donar al valor que té aquesta fàbrica una catalogació més baixa, perquè hi ha una fàbrica similar en un altre lloc que també es pot conservar. Això va portar conflicte ciutadà.. S’ha rectificat i crec que ho hem fet bé.

El Corte Inglés ha pressionat?
No, nosaltres vam obrir un concurs i ells tenen l’opció presa en els termes establerts. El Corte Inglés té una política d’expansió que ja compta amb Mataró i saben que les coses funcionaran bé.

El govern pot haver donat la impressió que en qualsevol moment pot canviar el que està escrit?
Si, això és part del problema, aquesta desconfiança sobre la capacitat de les persones de decidir. Però la diferència és que el que va decidir descatalogar és el mateix que va decidir catalogar, i jo no veig que hi hagués ni una sola firma ni petició demanant que es catalogués la fàbrica. Va ser un govern de majoria absoluta del PSC qui va portar aquest tema al ple. Sí que és veritat que es dóna la sensació que es canvia de criteri amb certa rapidesa... Jo crec que hi havia raons que potser no eren prou compartides. El fet que hi haguessin eleccions municipals tampoc va ajudar.

La pressió era més forta.
Probablement en les forces polítiques més petites un conflicte d’aquest tipus probablement ressona més que en forces més grans. Això vol dir que hem d’anar amb cura, que hem de ser el màxim de transparents.

El procés participatiu servirà per alguna cosa?
Val la pena escoltar la gent. Volíem explicitar a l’oposició que nosaltres estem disposats a moure fitxa. Hi ha hagut una primera reunió del pla integral del centre que ha sigut molt positiva, amb aportacions molt interessants. I al consell del patrimoni es van expressar opinions bastant diverses, però en general satisfetes amb l’avenç que s’ha fet. Crec que ara val la pena treure’ns els fantasmes de sobre, la idea de la "mona de Pasqua" i de la rèplica, i aclarir les pors que provoca l’arribada del Corte Inglès, si enfonsarà o no el comerç, si provocarà problemes de mobilitat. Són pors legítimes però que ens les hem de treure del damunt.

Què passa si cap operadora es mostra disposada a fer-se càrrec del cost de moure la fàbrica?
El que es proposa ara és una reforma urbanística i un procés de reparcel·lació. Algú es quedarà amb el solar i la nau. Serà un element més de la reurbanització, de manera que a ningú se li acudeixi esperar temps a reconstruir-la. Els costos els paga el sector, però el sector tindrà un actiu que es pot posar al mercat i treure’n un rendiment. Dos milions d’euros, per un local d’aquestes característiques i en aquesta ubicació, és un preu molt raonable.

Han contactat amb algun operador per a la futura nau?
No perquè no crec que hagi de ser l’Ajuntament que busqués aquest operador, però si hagués un conveni amb aquest operador i volgués que l’ajuntament l’ajudés a fer un concurs, ho estudiaríem. Hem plantejat una hipòtesi, que després funcioni dependrà del mercat.

Han parlat amb els propietaris del sector?
Ara és industrial, on anirà Can Fàbregas hi ha una impremta. Farem com una mena "d’incubació", l’agafarem i la traslladarem si l’activitat ho vol.

El trasllat fa aparèixer una torre d’onze pisos...
Estem parlant d’una zona amb una línia recta de 35 metres al seu voltant, amb una separació bastant important. Compensem l’impacte del Corté Inglès, que és horitzontal però molt més gran que aquesta torre. La torre ajudarà a harmonitzar el sector, i permetrà guanyar zones verdes.

La fàbrica s’haurà de descatalogar?
Ens agradaria no fer-ho, però la Generalitat ho decidirà. Estem oberts a que ens diguin que l’hem de descatalogar i després la tornem a catalogar.

I si es mou i es trenca?
Tens una responsabilitat per aquesta qüestió. Ha passat, que altres edificis s’han trencat i s’han reproduït. Esperem que això no passi.

Hem perdut molt de temps?
Estem en terminis, només hem retardat un o dos mesos el procés però no per la fàbrica, sinó perquè hi ha pendent un procés de reparcel·lació a punt d’aprovar-se. D’aquí a un any podríem veure les obres del centre comercial i després les de la fàbrica. Entremig volem fer un aparcament. Ens agradaria que l’obertura del Corte Inglès coincidís amb la de la nau.

: