L'infern

William-Adolphe Bouguereau: Dante i Virgili a l'Infern (1850)

:

El món sembla l'infern. No sé si ho és, però ho sembla i fem tot el possible per veure-ho. De manera que veiem les desgràcies del món, no em refereixo a les 'naturals', sinó especialment aquelles el subjecte de les quals és aquest home que és llop per l'home. Les guerres, les violacions, els abusos de tota mena, els assassinats, les estafes, les llars de foc (vull dir les cases amb violència), el racisme, la deforestació. En un ordre menor, altres tòpics com el Nord depredador, l'Espanya plural impossible, l'Islam terrorista o els Estats Units opressors. I, quotidianament, els veïns dels quals desconfiem, els marrecs que ens atraquen, les parelles que es trenquen, els companys que ens traeixen, el sexe repressor, la malaltia que ens mata, les drogues que ens alienen, l'angoixa que ens menja.

:

Amb una mica de sort, serà aquest infern l'incentiu per lluitar-hi en contra, encara que sigui en petites dosis un pèl aburgesades, però amb claredat absoluta per discernir el cel de l'infern. O, si no, l'infern és potser l'excusa més propícia pel nou Faust modern que el distreu amb el desig, la felicitat momentània, les escletxes d'una plenitud a la que, de fet, has renunciat signant amb sang.

:

Potser sí, que és l'infern, tot això. Per si de cas, llegint el darrer número de la revista Claves em topo amb un capítol del darrer llibre de Bauman, encapçalat per una cita d'Italo Calvino, que ens entrelluca una tercera posició molt més recomanable.

:

El infierno de los vivos no es algo que será: existe ya aquí y es el que habitamos todos los días, el que formamos estando juntos. Dos formas hay de no sufrirlo. La primera es fácil para muchos: aceptar el infierno y convertirse en parte de él hasta el punto de dejar de verlo ya. La segunda es arriesgada y exige atención y aprendizaje continuos: buscar y saber quién y qué, en medio del infierno, no es infierno, y hacerlo durar y darle espacio.
:
Italo Calvino a Le città invisibili. Ed. Einaudi, Torí, 1972 [trad. cast. Las ciudades invisibles, Ed. Siruela, Madrid, 1998], citat per Zygmunt Bauman a "La utopía en época de incertidumbre", Claves de Razón Prática, Madrid, nov. 2007, cap. 5 del llibre Tiempos Líquidos, Ed. Tusquets, Barcelona. 2007.

:

versió en àudio