No vaig poder anar dissabte passat al concert de Lídia Pujol a Mataró, com m'hauria agradat (no es pot ser a tot arreu...), presentant el seu darrer treball, Els amants de Lilith, el cd del qual he escoltat ja unes quantes vegades des que me'l van portar els reis (vegeu crònica de Joan Salicrú aquí). He llegit a El Punt que ha rebut elogioses crítiques a Europa. A mi, que ara m'ha donat per les versions, m'ha entusiasmat la visita tan actual a la nostra tradició musical, tan plena de lletres inquietants i tan delicadament interpretades. Per qui es pensi que tots els mals són d'ara. O per qui es pensi que les dones sempre han estat callades... Us deixo Amèlia.:
Hola, Ramon.
ResponEliminaJo sí vaig poder anar a sentir la Lídia Pujol i em va agradar molt. N'he fet un breu comentari (en la meva línia) al bloc http://marti58.blogspot.com/2008/01/ldia-pujol.html.
Quin festival tan interessant el de les músiques tranquil·les! Ja tinc entrades per en Raimon, que des de sempre que és dels meus.
Una abraçada
Gràcies, Martí. Potser ens hi veurem, doncs.
ResponElimina