Un dels protagonistes més destacats dels dos processos preelectorals del Partit Demòcrata dels Estats Units, Barak Obama, victoriós als caucus d'Iowa i segon a les primàries de New Hampshire, és motiu aquests dies de nombrosos comentaris. Sens dubte, des de l'esquerra europea es veu amb optimisme el canvi que pot suposar un candidat com ell després d'una etapa com la de Bush, un canvi que es percep superior en la seva persona del que pot proporcionar l'altra candidata preferida de les primàries, Hillary Clinton. Vegeu-ne el comentari que en feia ahir Raimon Obiols. Valdrà la pena anar seguint el procés, veure si, efectivament, el preferit finalment pels demòcrates pot ser-ho també de la majoria dels nord-americans i, especialment, quins són els temes que es van posant damunt la taula. Pel que es veu, allunyats tant de la retòrica (i la pràctica) dels vuit anys d'acer dels republicans com d'una inèrcia entre pragmàtica i elitista dels dirigents demòcrates.:
Avui vull fixar-me en les idees del senador d'Illinois respecte la fe. En un article recent, Obama diu que "Déu és una presència constant a les nostres vides i la seva presència és font d'esperança", així com "la fe no ha de ser usada com a com a falca per dividir", i que "la separació entre l'Estat i l'Església és un tema decissiu i ha servit per a l'enfortiment de la nostra democràcia i de les nostre spràctiques religioses". Diu també que "som una nació de moltes fes i dels que no en tenen cap", i que és necessari combatre el perill del sectarisme, que "la fe és una força d'acció per la justícia", que "el Govern no pot solucionar sol els nostres problemes, tothom té una responsabilitat individual cap els nostres germans i germanes".
:
Que la fe, i el seu tractament de respecte mutu, es posi damunt la taula de les eleccions americanes no és cap bajanada. En primer lloc, perquè Obama transmet confiança i optimisme, i això fonamentalment és la fe (creure en alguna cosa... no tan sols en Déu), desenganyem-nos. Segon, perquè no és tan sols un assumpte privat: la fe es viu conjuntament, és el lloc on emanen valors comuns, constitueix una identitat forta i, compte, té relació directa amb l'"acció de la justícia" i la repsonsabiliatt indiviual, com diu. I tercer, perquè l'esquerra (o el que s'hi assembli) ha de recuperar cert discurs en relació als valors forts i la fe de la gent, en la qüestió diem-ne espiritual, que no tan sols de pa viu l'home (o que el pa es reparteix amb valors). Post-clintonians, diríem que "no és tan sols l'economia, stupid". Ja ho vam veure a les passades presidencials i, mireu-ho, ràpidament ho entén la dreta, que té en dos pastors protestants els seus principals candidats... i que els seus valors no van exactament en la mateixa concepció de justícia que proclama Obama. I sí, mireu l'article, hi ha un discurs d'esquerres sobre la fe que no passa pel rebuig.
:
Lo que está claro, es que si uno de estos dos candidatos demócratas, salga elegido como Presidente de los EE.UU. será una buena noticia al menos, sobre que una es mujer y el otro de color.
ResponEliminaQué sería más "revolucionario" y un avance en muchos sentidos?.
Yo lo tengo claro, que fuese mujer y de color.
Que opinas y que prefieres en este sentido?.
Por cierto a mi me parece estupendo que se reúnan en Madrid y que defiendan la Familia quienes así lo quieran. Me parece que no se debe criticar.
A mi, con que me dejen casarme con quien quiera o juntarme, tengo bastante. Y de hecho si quiero, hasta me puedo casar con mi cuñado, si se da el caso, con esto te lo digo todo.
Por aquí, ya tardamos en tener una presidenta, y yo no puedo hacer nada. Solo votarla pero se decide en los partidos, si será hombre o mujer. Como la cigüeña pero esta es siempre, macho y decide que no sea mujer.
Un saludo
Napòleón,
ResponEliminaBueno, de un candidato/a a mi me gusta más mirar su proyecto que su sexo o color.
Que sí, pero te hablo en caso de que salga uno de estos dos candidatos, en este aspecto, sexo y raza. Como avance. Por eso hablo de avance.
ResponEliminaUn saludo
Tengo preferencias por ambos, sinceramente, aunque no conozco a fondo sus proyectos.
ResponEliminaja han registrat correctament la seva candidatura el negritu i la fèmina? Han firmat? Tant se val, després la culpa la reconeixerà un altre :-p.
ResponEliminaSalut Ramon! Encantat de saludar-te.
Miquela
- Miquela,
ResponEliminaGràcies, però creus que és manera d'anomenar persones dient-los 'negritu' i 'fèmina'?
"negritu" i "fèmina" tenen la connotació que el lector vulgui donar-los. Limitacions del llenguatge, i prejudicis del lector: si no hagués escrit primer sobre registres i firmes, hauries respost amb aquest comentari?
ResponEliminaPotser hauria estat més elegant dir que no t'ha agradat la broma, simplement això.
O... realment consideres que és ofensiu que popularment anomenem "negritu" a la figura del parc? Quan són estàtues "negritu" és "carinyós"?
Com a dona no trobo despectiu escriure "fèmina". Potser és culpa de l'educació masclista del passat...
Sempre he cregut molt primitiu allò que la millor defensa és un bon atac. Primer dispara i després pregunta, i ja que creus que el que he intentat ha estat faltar-te al respecte és raonable la teva ofensiva. Venint de tu, és clar.
O potser sóc jo qui ara malinterpreta el missatge. Probablement em continuaves la broma i les limitacions del llenguatge i els meus prejudicis respecte tu han fet que llegís allò que volia llegir, és a dir, un atac directe. Ja m'ho aclariràs.
En tot cas, no volia ofendre't. Et demano disculpes si ho he fet.
Miquela.
- Miquela,
ResponEliminaDisculpada; tan sols era un aclariment (quina manera tan rara tenim les persones d'interpretar-ho tot com un atac...?). Feliç cap de setmana.