:
Interessant entrevista, la d'avui a la contraportada d'El Periódico, en la que Francesc Torralba parla dels continguts del seu nou llibre, El sentit de la vida, i que pren la frase que ja li vaig sentir dir un dia a Mataró, fa tres anys: Pren-te cada dia com si fos el darrer de al teva vida. Em quedo també amb la idea de la vida com un tren: "Viatgem en un tren, però no sabem cap on. Jo sóc al tren, i no vaig demanar entrar-hi, ni em consultaran quan n'hagi de baixar. I mentre sóc al tren puc empipar el proïsme, fastiguejar-me, robar, però també puc estimar, contemplar el paisatge, establir vincles". Doncs això.Foto: Joan Cortadellas.
:
:
Ferida
:
He pensat que seria una bona manera d'il·lustrar la sensació després d'haver assistir a l'atorgament del Premi de Nacions Unides Espanya a Miriam Makeba. No defugint el conflicte, sinó acostant-nos-hi, i cicatritzant-lo.
:
:Pero la herida no,
la herida nos precede
no inventamos la herida, venimos
a ella y la reconocemos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada