Us recomano el post que va escriure ahir Raimon Obiols en el que intenta resumir què és el socialisme, terme del que se'n donen diverses accepcions i la història del qual és plena de llums i ombres. Un socialisme que només pot ser democràtic donat que "els qui posen en qüestió aquesta identificació del socialisme amb la democràcia institucionalitzada, les seves llibertats individuals i col·lectives i els seus “checks-and-balances“, és a dir els benpensants radicals, més o menys nostàlgics d’una “ruptura revolucionària”, no han après res de la història del segle XX".
:
Fa seva la frase de Bruno Trentin, segons el qual el socialisme no és un model de societat sinó “la recerca ininterrompuda sobre l’alliberament de les persones i sobre la seva capacitat d’autorrealització, introduint en la societat els elements (welfare, difusió del coneixement, igualtat d’oportunitats, control de l’organització del treball) que superin les contradiccions i les falles del capitalisme i de l’economia de mercat“.
:
Ell però, opta per una perspectiva "que considera que el socialisme és un moviment que succeeix. No en trobarem una definició que plagui a tothom, ni un model final de societat sobre el que coincidir, però sabem que sempre que en el món hi ha desigualtat, injustícia i manca de llibertat, existeix i existirà quelcom (un “principi energètic”, una força o funció històrica), de caràcter persistent i recurrent, que s’oposa a l’opressió, les desigualtats i la injustícia, i que aspira a una sociedad igualitària, lliure i solidària. Des d’aquesta perspecitva, el socialisme representa un moviment persistent en la que homes i dones, actuant junts, construeixen béns comuns, combaten els efectes no desitjats de les accions individuals, i tracten de construir la sobirania col·lectiva. Aquest moviment general de multitud de dones i homes, en diferents èpoques i diferents països, s’identifica per nosaltres amb el terme de socialisme."
:
:
Me ha llamado la atención toparme con esa imagen de la célebre 'Novecento'...
ResponEliminaOs dejo con una alternativa cristiana al Sistema:
http://lacomunidad.elpais.com/periferia06/posts
El Blog de Cordura
Testimonios del crepúsculo
El artículo realmente es muy bueno.Pero la soberanía colectiva, cada vez será mas difícil de construir, sin tener en cuenta las opiniones de las bases. Los militantes cada vez están mejor preparados y querrán ser tenidos en cuenta, a la hora de decidir que camino tomamos, de lo contrario el éxodo, puede ser similar al de la iglesia católica. Cerdanyola Califato Independiente.
ResponElimina- Anònim,
ResponEliminaGracias por la visita.
- Ildefonso,
Tienes razón, aunque el reto es mucho mayor, sospecho. Para hacer más 'militantes' y para que su opinión y acción sea tenida en cuenta, hay que convertir a los partidos en verdaderas redes.
Ramón, feia molt que no et visitava. M'ha cridat l'atenció d'aquest post i me l'he mirat.
ResponEliminaCom deus imaginar, discrepo un pel bastant de l'exposat, sobretot de les postures que justifiquen el model actual.
Espero trobar el moment per debatre-ho.
Salut
Jordi Merino
- Jordi
ResponEliminaBé, llegeix-te bé el post de Raimon i en parlem; jo crec que no deus discrepar-hi tant.
Benvingut al bloc, doncs.
Una abraçada