:
La resurección no es un retorno a la vida. Els la gloria del seño de la muerte: una gloria oscura cuya iluminación se confunde con la tiniebla del sepulcro. (...) Creer en él, estar, por tanto, en la fe, no es creer que puede haber regeneración del cadáveres mantenerse con firmeza en la seguridad de una forma de estar ante la muerte. (...) Ni regeneración, ni reanimación, ni palingenesia ni renacimiento, ni revviscencia, ni reencarnación: sino el levantamiento: la elevación o el levantarse (...)".El Crist mut
:
Dilluns passat, Narcís-Jordi Aragó escrivia a la seva columna d' El Punt un text magnífic a patir de la imatge de la història El gran inquisidor, que forma part d'Els germans Karamazov, de Dostoievski, i que ha estat recuperada per Ettore Scola o per Peter Brook (a la foto, l'actor Bruce Myers a l'obra de Brook). Amb tot el morro del món, aquí us poso la reproducció:
:
Dos comensals del restaurant on transcorre íntegrament l'acció del film La cena, d'Ettore Scola, passen tot el sopar discutint. L'un, actor i director teatral, intenta convèncer l'altre, també actor, que representi una obra conjuntament amb ell. El problema rau que el seu paper s'ha de limitar a estar-se durant més d'una hora a escena sense dir ni un mot, assegut en una cadira amb les mans sobre els genolls, i això l'actor no ho vol acceptar de cap manera.
De mica en mica descobrim que l'obra que l'actor-director vol escenificar és El gran inquisidor, un fragment d'Els germans Karamàzov, de Dostoievski, i que el personatge mut és Jesucrist, tornat a la Terra en ple segle XVI. Empresonat per la Inquisició, és sotmès a un brutal interrogatori. El gran inquisidor, un cardenal espanyol, pronuncia un implacable monòleg amb frases com aquestes: «Com has gosat tornar al món per amenaçar l'ordre que hem establert? Fa temps que l'Església s'ha vist obligada a corregir els teus errors evangèlics. El teu amor corromp el ramat dels fidels; només el nostre poder el salva. Nosaltres som ara els amos del món. Regnem en nom teu, però no estem amb tu. No t'estimem ni volem el teu amor; demà moriràs una altra vegada al patíbul.»
Jesús, que ha restat sempre mut sense defensar-se, s'alça lentament i, en silenci, s'acosta a l'inquisidor, i com a única resposta li fa un petó a la galta. Sobre aquest gest de perdó infinit cau el teló.
L'obra de Dostoievski ha estat representada fa poc a Madrid pel director britànic Peter Brook. Madrid no és un mal escenari per veure un cardenal enfrontat amb els valors evangèlics. En el film La cena, l'actor que es resistia a interpretar el Crist mut s'engresca amb el paper quan li expliquen l'escena final, i diu: «Aquesta és la gran troballa dramàtica; tan bon punt faci el petó al cardenal, tots els seus arguments esdevindran pura xerrameca.» Bona lliçó per ser recordada avui, com una mena de pregó de Setmana Santa.
:
Molt bona Pasqua!
ResponEliminaMercè
Mercè
ResponEliminaMolt bona Pasqua també a vosaltres!