L'art interessa
:
El digital capgros.com, amb text de Vern Bueno, descriu molt bé la vetllada que van organitzar els editors d'aquest digital i del gratuït setmanal amb la col·laboració de força espònsors. Ho dic perquè a mi em seria impossible resumir-ho, i s'hi diuen coses interessants per qui vulgui saber més de l'obra de Codina, de qui n'he parlat fa poc aquí amb motiu de l'exposició que acollia aquesta conversa. Raquel Medina (vegeu què diu de l'exposició) i Pere Pascual (ídem) van ser uns excel·lents partners per arrencar a Josep Mª Codina aquelles paraules que als artistes els costa tant de dir (a vegades n'hi ha que xerren massa, també).
:
El digital capgros.com, amb text de Vern Bueno, descriu molt bé la vetllada que van organitzar els editors d'aquest digital i del gratuït setmanal amb la col·laboració de força espònsors. Ho dic perquè a mi em seria impossible resumir-ho, i s'hi diuen coses interessants per qui vulgui saber més de l'obra de Codina, de qui n'he parlat fa poc aquí amb motiu de l'exposició que acollia aquesta conversa. Raquel Medina (vegeu què diu de l'exposició) i Pere Pascual (ídem) van ser uns excel·lents partners per arrencar a Josep Mª Codina aquelles paraules que als artistes els costa tant de dir (a vegades n'hi ha que xerren massa, també). :
L'acte fou un èxit, a tots els nivells. Entre ells, veure que l'art interessa, inquieta, desperta curiositat i preguntes, fa de símbol en una societat que en va mancada (de símbols amb sentit, vull dir), crea ambient social (d'això també n'anem mancats...), ens fa a tots un pèl més feliços, també dessacralitza, a vegades, te n'adones que no ets massa lluny d'aquella experiència alhora que la veus extraordinàriament nova. Els que no hi vau ser us ho vau ben perdre. (Foto: Romuald Gallofré).
:
Anna, in memoriam:
:
Aquesta tarda ens hem assabentat del desenllaç. Un cop dur per tots, especialment pels amics de Televisió de Mataró. Però també per tots, pels periodistes de la ciutat amb qui avui he parlat, pels espectadors de TVM, que són tants, pels polítics de la ciutat (els polítics i els periodistes mantenim una estranya complicitat), pels que no ens acostumarem mai a que la mort segui la vida de persones tan joves, tan vitals, de la nostra generació, pels que descobrim afectes. M'imagino que també per la seva família, és clar, a qui demà voldrem consolar, consolar-nos, com puguem.:
En parla Joan Antoni Baron.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada