:
:Cerca't un nosaltres per repenjar-t'hi:
una ètnia, una llengua, una illa, un país
que vulgui ser Estat. Repenja-t'hi bé.
Ja ho tens: sí, ets un nosaltres.
«Nosaltres som nosaltres». A la fi.
Ara vols els drets d'un nosaltres.
Esvera't de com el llenguatge fa fosques
les altres coses. Cada raig de llum
del nosaltres obscureix un jo i un altre.
Deses a l'armari detalls i estris d'individu.
:
*
:
Tot decau. Ni compta voler fer les coses bé
ni prevalen més les formes. Ja és per força
que hem de ser barroers, vulgars, mediocres.
(...) Cap mèrit subratlla
les fetes nobles, l'altruisme o l'ànima forta.
Tot ve prenyat de baixesa i ja no pots esperar res
més, ni confies en la tardor, els grans mestres,
ni enyores la kermesse clara i feliç dels dies perduts.
Decau tot i per tot. Tot decau.
:
Valentí Puig, Passions i afectes, Ed. 62, Barcelona, 2007, s/t i "Decadència" (fragment), pp. 69 i 84. Il·lustració: Salvador Dalí, Venus de Milo (1964), Teatre-Museu Dalí, Figueres.
:
Valentí Puig, Passions i afectes, Ed. 62, Barcelona, 2007, s/t i "Decadència" (fragment), pp. 69 i 84. Il·lustració: Salvador Dalí, Venus de Milo (1964), Teatre-Museu Dalí, Figueres.
:
Un poco incomprendido ese arte. Por cierto, por el sureste español se están tomando muy mal lo del trasvase.
ResponElimina- Salvajuan,
ResponElimina¿Cuál, la poesía o lo de Dalí? Ya... pero no creo que sea ningún crimen trasvasar agua dentro de la propia comunidad, no? Especialmente si su destino es el agua de boca en concentraciones urbanas compactas. No sé si me explico...
Una Venus així ens cal a la Plaça Santa Anna, i no un pal amb un tros de drap a la punta. El gust nacionalista us porta a executar vulgaritats tremendes, sort que la broma costarà el preu d'unes espardenyes... als nacionalistes ejpanyols els solen sortir més cares (també són més autèntics).
ResponElimina- Vladimir
ResponEliminaHi ha n sant Sebastià que tampoc està gens malament... I una cosa: les banderes, per sort, no són patrimoni només dels nacionalistes.